dijous, 24 d’abril de 2008

"TVC: La nostra, la de tots" (TV3)


Endogàmia: Regla que estableix l'obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc. Oposada a l’exogàmia, és una estratègia bàsica dels grups socials per mantenir la seva identitat sociocultural, les seves característiques i privilegis i la seva posició.

Les nacions petites no sols s’emmirallen en les grans, sinó que fins i tot acostumen a fer aportacions al fet identitari, si més no a l’hora de crear nous vicis. Ve d’antic el vici endogàmic de TV3: potser per això és la nostra, perquè tots els presentadors i totes les presentadores, i tots els tertulians i totes les tertulianes, acostumen a ser convidats i convidades de tots els presentadors i de totes les presentadores. Tots per a un i un per a tots o Avui per tu i demà per mi semblen els lemes d’aquesta TV on l’endogàmia porta gairebé a tothom a intercanviar els papers pels diversos platós amb la mateixa rapidesa i facilitat que el transformista Fregoli canviava d'aspecte, de veu i de registre. Tant li fot el tema, sia per parlar de les fulles, sia per parlar del rave, a tots els programets la mateixa gent: els mateixos cantants, els mateixos actors, les mateixes veus... Quina gent més sàvia la del meu petit país: quatre pontífexs que són, o han estat _en el cas dels prejubilats_, poqueta cosa en el seu ofici, ho saben tot de tot.
Però hi ha un altre vici cada cop més arrelat, i ben visible pels volts de Sant Jordi. Potser no us heu adonat de la quantitat de presentadors i presentadores, i de tertulians i tertulianes, de TV3 que no sols escriuen llibres: insubstancials, superficials, sintètics, oportunistes, brevíssims, etc, sinó que fins i tot, aprofitant-se de la feina mediàtica per la qual els paguem, els venen? Us estalvio la llista de la “fornada literària sorgida dels focus de TVC” i dels seus títols respectius: no voldria fer-los més propaganda i contribuir, encara més, a l’estupidament del país.
Cada cop més, però, el meu petit país sembla la gran mamella de tres mosqueters i alguna mosquetera, i a sobre per competir amb la mateixa porqueria que fan als altres canals. Quins temps aquells que només hi havia dos canals, i un encara no es veia o només emetia a determinades hores Momentos musicales!

dimarts, 22 d’abril de 2008

"Diccionari per a ociosos" (Joan Fuster)


Joan Brossa: Poema visual

Gòrgies (#483-380 ane), filòsof grec, afirmava, com a bon sofista, que Qui té la paraula, té l’espasa: la paraula és l'única capaç de transformar la realitat perquè la inventa, la modifica i la comunica. No cal dir que féu un gran ús, professional, d’aquesta màxima ja que no és fàcil, tampoc avui, explicar que No existeix res. Si existís alguna cosa, no es podria conèixer. Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar, és a dir, defensar la inexistència de qualsevol veritat objectiva, l’ésser inclòs, sense una oratòria gran i convincent, i a sobre guanyar-se la vida, i força bé.
Lewis Carroll (1832-1898), en la continuació d’Alícia en Terra de Meravelles (1865), Alícia a través del mirall (1872), escriu aquest interessant diàleg.
- Quan jo faig servir una paraula -va insistir Humpty Dumpty amb un to de veu més aviat desdenyós- vol dir allò que jo vull que digui... ni més ni menys.
- La qüestió -va insistir Alícia- és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents alhora.
- La qüestió -resolgué Humpty Dumpty- és saber qui mana... això ho és tot.

En resum, com que aquest blog també té amo, avui faig una breu definició de termes que tot sovint hi apareixen i que poden portar a confusió a més d’un lector:

Español: nacionalista que, en confondre estat i nació, professa una exacerbada admiració pel propi país, desfigura la realitat nacional pròpia i menysprea el caràcter igualitari de totes les cultures, llengües i nacions del mateix estat en favor únic i uninacional de la seva, que acostuma a aclamar amb el crit ¡Epaña!

Espanyol: nacionalista o no que, amb molt d’esforç propi i una gran paciència dels que no ho són, ha après que els sentiments no es poden imposar i que diversos són els homes i diverses les parles, per la qual cosa és capaç de tolerar fins i tot que el nom de la seva nació pugui ser escrit amb d’altres lletres, per exemple amb NY, encara que no hagi arribat a interioritzar la necessària convivència igualitària, i democràtica, de totes les cultures, llengües i nacions del mateix estat.

Catalunyès: nacionalista que, en enaltir interessos particulars de grup com a interessos generals i comuns, professa una admiració excessiva pel propi país, desfigura la nació pròpia amb una definició exclusivista (bons nacionals escollits contra mals nacionals a convertir) i excloent (socialment, lingüísticament, culturalment o territorialment), fins al punt d’escurçar, per apassionament, el mot d’ordre propi, Visca Catunya!, i que estima totes les cultures, llengües i nacions del mateix estat a excepció d'una la qual menysprea del tot.

Català: nacionalista o no que...



Francesc Pujols i Morgades (1882-1962): Profecia sobre els catalans, de Concepte general de la Ciència catalana (1918)

diumenge, 20 d’abril de 2008

Esperant l'aigua


L’ànima de l’home
s’assembla a l’aigua:
del cel ve,
al cel s’enlaira i altra vegada li cal
baixar a la terra en etern canvi.

Cau des de l’alt
abrupte cingle
aquell raig nítid.
I es desfà amb gràcia
en onades de núvols
damunt la roca llisa,
i rebut amb lleugeresa
bull misteriós
amb un mormol tènue
vers la fondària.

Sorgeixen esculls
contra el corrent,
escumeja amb enuig,
graó rera graó,
cap a l’abisme.

En el llit planer
serpeja prades enllà
i damunt el llac lluent
la faç brunyeixen
tots els estels.

El vent de l’ona
és tendre amant:
el vent somou i mescla
escumejants onades.

Ànima de l’home,
com t’assembles a l’aigua,
destí de l’home, com t’assembles al vent.

(Goethe: Cant dels esperits sobre les aigües)

divendres, 18 d’abril de 2008

Lluita ideològica contra els fetillers entabanadors


El arzobispo de Pamplona declara la guerra a los socialistas
El obispo Sebastián llama a luchar contra la "revolución cultural" de Zapatero
El obispo que definió a “Franco como un liberador” en Libertad Digital y que arremetió recientemente contra la eutanasia vuelve a la carga...

La Iglesia católica, obsesionada con el presidente español
Los obispos italianos, aliviados por la derrota del "zapaterismo"
Los obispos italianos se han felicitado por lo que ellos consideran una derrota del "zapaterismo a la italiana" en las elecciones legislativas...

Homofobia en la cadena de los obispos

La COPE despide a una periodista por ser homosexual
· Schlichting asegura que la homosexualidad ¡se puede curar!
·
La homosexualidad, según una oyente de la COPE

Fa dos dies tocava el rebre a tots aquells talibans que feixistigeixen. I en aquesta qüestió no he fet ni penso fer mai distincions: si no tolero el feixisme d'españols, molt menys tolero el d'espanyols, encara menys el de catalunyesos i encara molt menys el de catalans. Avui, en canvi, toca el rebre als feixistes de sotana: tossuts ells!, perquè la lluita s'ha de portar allà on més es pot perdre.
Ja té collons la vaca, si alguna cosa està fent mitjanament bé, malgrat la seva tebior i la seva voluntat contemporitzadora (per exemple la presa de possessió dels nous ministres es va fer amb el sant cristu gros i la Bíblia com a llibre de contes de la vora del foc sobre la taula), aquest govern social-liberal és precisament això que aquest bocamoll en diu “revolució cultural”. Tant de bo fos així: una revolució ideològicocultural que acabés amb tots els pressupòsits i prejudicis falsos que us permeten de remenar encara les cireres: econòmiques, sanitàries, educatives, polítiques, etc. Ja té collons la vaca, ja. Així com s’ha fet amb el fumar, espero amb candeletes la supressió de totes les icones i de totes les celebracions i de totes les religions de tots els espais públics.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, quan llegeix aquests bandarres, es posa les mans al cap per la seva hipocresia i el seu cinisme, i diu: “Mentre l’individu conegut com a papa demanava perdó pels abusos sexuals dels seus capellans i bisbes als Estats Muñits d’Amèrica, la BBC ens donava a conèixer que era aquest mateix individu, quan només era cardenal, qui donava, davant d’aquests fets, les instruccions de “pagar, callar i fer callar”: compensar econòmicament (uns 2.000.000.000 de dòlars) les víctimes, els familiars i els testimonis; allunyar els agressors mantenint-los sou i feina, i rebatejar aquests pecats mortals amb el bonic nom de “sol·licitacions”, com si la víctima hagués estat la provocadora.”

dimarts, 15 d’abril de 2008

Talibanisme casolà




ÈRIC BERTRAN DIU QUE "FAN MÉS POR"
"Els catalans que volen ser espanyols són els pitjors"


Amb aquests talibans em sembla que sempre, sempre, serem españoles. Massa simpleries i ximpleries en poques paraules. No sé si aquests dos marrecs, l'Èric i en Joel, estan ben encarrilats. És cert que ambdós són creacions mediàtiques, subproductes espuris i provisionals dels mass media que els instrumentalitzen: tinc poques referències de l'Èric, tot i ser força coneguda la seva imaginació alambinada; reconec, en el segon, un excel·lentíssim histrió, és a dir, un actor que sempre sobreactua, o sigui, un pèssim actor, com si fos de la mateixa escola que l'Àngel Llàcer: el mitjà, l'actitud, la forma, etc, són més importants que el missatge, el qual cal matar per a major glòria de l'ego de l'histrió.
No penso pas, però, que puguin trobar lloc en la política, vull dir la política de veritat, diferent del populisme més barroer i oportunista. Personalment els recomanaria, d'acord a la seva vocació de pontificadors del catalanisme i de redemptors de la pàtria, fundar una COPC, és a dir, una Cadena d'Ones Populars de Catunya: desconec la seva religiositat, i ben mirat m'importa ben poc, però el seu catalanisme ranci no té res a envejar de l'españolisme més retrògrad i abjecte, o sigui, el de la COPPE.
Per què s'ha de respectar el vostre catalanisme, si aquest es mostra incapaç de respectar l'espanyolisme d'altres? Armes massa velles, malgrat la vostra tendra edat, per a un estat que, ens agradi o no, és un règim democràtic. El malaguanyat Manuel Vázquez Montalbán ho deia així: Contra Franco luchábamos mejor, "Contra Franco lluitàvem millor". Au, deixeu la mamella de la "bona catalana" i feu-vos grandets! Segur que alguna cosa de profit _en profit de Catunya, s'entén, i no de les vostres butxaques_ sabreu fer, a banda de repartir DNI's de nacionalismes bons i nacionalismes dolents.

ZP(inotxo)


I distrets amb la flamant Ministra de Defensa Chacón i el flamant Ministeri d’Igualtat per a una flamenquista, pocs s'han adonat com ZP ens ha fotut altre cop:

1. La dissolució del Ministeri de Medi ambient en un Ministeri d’Agricultura i Medi ambient vol dir deixar les polítiques contra el canvi climàtic, de residus, de mobilitat sostenible, de medi marí i de l'aigua en mans d'Elena Espinosa, la ministra més insostenible _mediambientalment parlant_ del passat govern: gran avaladora i defensora de l’agricultura industrial i els cultius transgènics i dels grans lobis agropecuaris, contaminadors i dilapidadors de territori i d'aigua, què pot representar per al medi natural?.
2. La separació de les polítiques socials del Ministeri de Treball i Immigració i la seva inclusió en el Ministeri d’Educació, Assumptes socials i Família sembla una bona estratègia per dissimular l’escassa dotació de recursos amb què ha nascut la nova llei de dependència.
3, La separació d’Universitats del Ministeri d’educació i la seva inclusió en el Ministeri d’Investigació i Desenvolupament, alhora que suposa el trencament de la continuïtat del sistema educatiu, sembla el primer pas per a un retorn a una universitat feta a mida de les elits.
4. Magdalena Álvarez conserva el Ministeri de Foment, la qual cosa no deixa de ser un mal símptoma de l’escassa disposició de ZP als traspassos de rodalies, ports i aeroports.
5. César Antonio Molina conserva el Ministeri de Cultura, i els papers de Salamanca, és clar.

Sens dubte que la fama de superficial, fals i astut amb què és conegut ZP sembla ben fonamentada, i encara més després d’aquest futur ple de retorns al passat. És clar que el noi s’ha desempallegat dels companys de viatge incòmodes _ERC, ICV, IU_ que el marcaven i vol Duran de ministre. Aviat, aviat...

diumenge, 13 d’abril de 2008

14 d'abril: Salut i República!




"Poble de Barcelona! Els homes triomfants a les eleccions acabem de prendre possessió de l'Ajuntament i proclamem la República, que és el règim que havíem promès al poble"
(Lluís Companys, matí, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona)

"En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de les Repúbliques Ibèriques"
(Francesc Macià, migdia, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona)

"Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."
(Francesc Macià, tarda, des del balcó del Palau de la Diputació de Barcelona, avui de la Generalitat)

"Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i com allò pel qual havien lluitat s'aconsegueix a pesar de la seva derrota, i com, quan això arriba, resulta ser diferent d'allò que es proposaven, i com altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven d'abastar sota un altre nom."
(William Morris, 1834-1896: Un somni de John Ball, 1886-1887)

divendres, 11 d’abril de 2008

Salut i República!


ARA MÉS QUE MAI,
PER LA TERCERA

Avui ens concentrem tots i totes per a commemorar el dia de la proclamació de la Segona República a l'Estat espanyol, un 14 d'abril de 1931. Com cada any, aquesta és una data emblemàtica de record i legitimitat històrica, una data important que suposà la instauració d'un règim republicà, on es van realitzar importants avanços polítics, socials i econòmics, que van beneficiar a les classes populars. Aquest període de justícia acabà truncat pel cop d'estat feixista perpetrat per Franco com a portaveu de les classes privilegiades i la jerarquia de l'Església catòlica, les quals no volien renunciar ni als seus beneficis ni prebendes.
Aquest any 2008, recollim la legitimitat d'una República que va desenvolupar la vida pública i la justícia social com cap altre règim de l'Estat espanyol, alhora, volem reivindicar la Tercera República, ja que serà l'única fórmula possible per trencar definitivament amb l'herència de la dictadura feixista, perpetuada en el període conegut com la transició, i que va suposar salvaguardar els interessos polítics i econòmics de les classes privilegiades, mentre que ofereix un blindatge infranquejable per a tots el implicats franquistes en els milers d'assassinats comesos contra el nostre poble.
L'actual sistema monàrquic parlamentari, ha sacralitzat una Constitució que va suposar la renuncia a la lluita per la Tercera República, alhora que avala la decisió franquista d'escollir a dit a una monarquia que es situa per sobre de la decisió popular, ridiculitzant un dels bens més preuats de la democràcia, com és el sufragi universal: ànima i principi electoral de totes les institucions. Així doncs, aquesta monarquia hereditària, no representa la voluntat dels nostres pobles, sinó que, simbolitza el paper del dictador en la repressió feixista.
D'altra banda, aquesta Constitució no ha resolt la convivència de les diferents nacionalitats a l'Estat espanyol, ni es reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles. Aquesta Constitució, no permet avançar en justícia social, en un Estat on les grans corporacions financeres tenen uns beneficis immorals i les classes populars, en un tant per cent elevat, tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Inclòs dintre de la seva filosofia, la Constitució ha quedat obsoleta, perquè entre d'altres raons, no es recull el paper que tenen a la societat la majoria de generacions posteriors a la seva instauració.
Per tant, es necessita un punt d'inflexió que tan sols és possible en un escenari de proclamació de la Tercera República. Una República federal, que reconegui el dret d'autodeterminació dels pobles i resolgui la convivència entre les diferents regions de l'Estat. Una República laica, on cap doctrina religiosa condicioni la vida política. Una República respectuosa amb les qüestions de gènere, que atorgui a la dona el protagonisme que li pertany en igualtat de condicions. Una República social, que permeti una veritable redistribució de la riquesa, controli al sector financer i limiti els beneficis del capital per tal que reverteixin en la societat. Una República veritablement democràtica, on la participació no es limiti a elegir a representants cada quatre anys, i s'estableixin mecanismes populars de decisions que garanteixin la participació activa dels ciutadans i ciutadanes.
L'expansió del moviment republicà a tot l'Estat és cada cop més important. Per tot això, és indispensable la participació de tots i totes a les organitzacions republicanes per tal de ben aviat poder proclamar la Tercera República.


¡¡ VISCA LA TERCERA REPÚBLICA !!


Associacions convocants: Ágora, Asociación Enrique Líster, Associació de Terrassa per la Tercera República, Associació per la República de Catalunya, Mesa Cívica pels Drets Socials de Sant Martí, Ciutadans per la República de Catalunya, Entesa de Catalunya per la República. Jo mateix.

dimarts, 8 d’abril de 2008

Penso que desbarra, President Pujol


EN CATALUÑA SE MATÓ A "MUCHA MÁS GENTE DE DERECHAS"
Pujol dice que la Generalidad debe pedir perdón por las atrocidades cometidas durante la Guerra Civil

Primer, perquè els morts civils d’una guerra incivil no són mers números, no són pesos que hom pugui posar a cap platet de la balança i utilitzar-los per avaluar la justícia o injustícia de la seva mort, de cap mort.
Segon, perquè en qualsevol guerra incivil hi ha víctimes i botxins a tot arreu.
Tercer, perquè no es pot posar al mateix sac aquells que s’aixecaran només il·legalment contra un règim constituït democràticament i aquells que legalment, i també amb il·legalitats, defensaren la vigència d’aquest règim.
Quart, perquè no es poden posar en un mateix sac les víctimes d'una guerra incivil i les víctimes d'una repressió ferotge en una època anomenada "de paz".
I cinquè i últim, perquè els vencedors, els victoriosos, bé prou que s’han encarregat d’honorar i homenatjar les víctimes pròpies: o no recorda ja que els "monumentos a los Caídos por Dios y por la Patria" que hi havia a la plaça de cada municipi del nostre país natal només es referien a uns i no pas a tots?
I si això ha estat així durant quaranta anys, vostè pensa que recordar les altres víctimes ara va en detriment del cel guanyat per les víctimes del bàndol vencedor? O potser és que el cel, si és que hi ha cel, també és classista?

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva hi afegeix: Mentre els familiars d’uns van ser premiats amb tota classe de prebendes (estancs, quioscos, feines de per vida en totes les administracions, etc), els familiars dels altres no van ni tenir el dret d’enterrar els seus morts. “L’any 1957, quan em vaig casar, per l’Església és clar, vam portar el petit ram de núvia a la fossa comuna, abandonada i tancada, del cementiri de Girona, on estava enterrat General Teixidor Soler, el meu sogre, natural d’Adri. En tornar del petit viatge de nuvis, vam tornar a visitar el Cementiri: el ram ja no hi era i el seu llaç era llençat en una paperera. Un altre dia, amb motiu d’una altra desbarrada de la dreta, podrem parlar del seu afusellament en el “primer año de la Victoria", és a dir, de paz.”

diumenge, 6 d’abril de 2008

E-repugnants i el seu fetiller croat Miró i Ardèvol, el Torquemada català


La cruzada de E-cristians
La entidad recomienda a los antiabortistas ir a rezar delante de las clínicas.

Expulsada de una hermandad por lesbiana
El Obispado de Ciudad Real ordenó su expulsión.

Els fetillers no en fan prou amb el poder arrabassat gràcies a la ignorància de la gent, si no el mantenen, l’estenen i l’acreixen. Per això els cal imposar la seva fetilleria en tots els àmbits: l’educació i la salut, la política i la ciència, la moral i l’ètica, les tradicions i els costums, etc, no escapen a la seva voluntat de coerció totalitària de la societat i de criminalització de tots aquells que no en volen ni sentir a parlar. I entre aquests darrers, la història ens ensenya com les dones sempre han estat de les primeres: aquests fills de puta de fetillers fins i tot feien cremar les dones (només a Catalunya unes 500) que sortien de la seva teranyina sota l’acusació de bruixes, acusació ben filistea venint de bruixots, perquè, com diu el refranyer, Sap més i fa més mal un bruixot que set bruixes.
És clar que cal afrontar la lluita per a l'alliberament allà on es dóna: en el terreny de la ideologia en aquest cas. Però si Miró i Ardèvol, l’esperit català del gran inquisidor Torquemada, proposa anar a resar a les clíniques, per què no pensar a celebrar el carnaval i la festa major a les esglésies d’aquests filisteus?

dissabte, 5 d’abril de 2008

Ni ganes, fetiller!


El arzobispo de Pamplona considera al Ejecutivo socialista contrario a la doctrina católica
Monseñor Sebastián: "No es compatible" ser socialista y cristiano

I tant, i tant, que en teniu de raó aquest cop, individu (de porc i de senyor, se n'ha de venir de mena, diria en Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva) Sebastián, ni compatible ni necessari ni convenient. Llàstima, però, que aquest socialisme que blasmeu sigui tan i tan poc roig, i, a banda de protegir els privilegis econòmics d'aquells que més obtenen amb reduccions impositives que trenquen la progressivitat del sistema impositiu, encara destini directament i indirecta massa diners a l'església indigna que indignament representeu.

Cristià? Ni ganes! Socialista? Com més roig, millor! Què us havia portat a pensar, individu Sebastián, que desitgéssim ser ambdues coses alhora sinó la vostra prepotència i el vostre totalitarisme? A resar i a dir missa a l'església, a cagar a la via!

"El malestar religiós és alhora l'expressió del malestar real i la protesta contra el malestar real. La religió és la lamentació de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, com l'esperit de les condicions sense esperit. És l'opi del poble.
Abolir la religió com la felicitat il·lusòria de la gent és demanar la seva felicitat real. Demanar d'abandonar les il·lusions sobre l'actual estadi de les coses és demanar d'abandonar un estadi de les coses que necessita il·lusions. El criticisme de la religió és per tant embrionàriament el criticisme de la vall de llàgrimes, l'halo del qual és la religió." (Karl Marx: Introducció a la Crítica a la filosofia del dret de Hegel, 1844)

divendres, 4 d’abril de 2008

Fetillers!


3/4/2008 14:25 h COMUNICAT DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA
El cardenal Martínez Sistach divulga una pregària perquè plogui
• L'oració implora "que Déu, provident i bo, ens la concedeixi com una benedicció que baixi del cel fins a nosaltres"

A l'empara de les catàstrofes, sobretot d'aquelles que tenen el seu origen en la natura, de la ignorància dels humans i de les insuficiències provisionals de la ciència han nascut, han crescut i han viscut els fetillers. Sequeres o diluvis, volcans o terratrèmols, llamps i trons, etc, han servit d'excusa als ganduls de la societat per viure a costa de l'escassa saviesa de la majoria.
Potser si haguessin estat fidels devots dels ensenyaments d'aquell a qui anomenen "mestre" ara podrien convertir la sorra en aigua!

dimecres, 2 d’abril de 2008

Els cansats fan la feina


Això diuen. Però darrerament m'he emmandrit. Estic desesmat amb la mateixa intensitat _encara que no pas amb la mateixa posició_ que aquesta mossa. No sé quina n'és la causa. El canvi horari? El canvi estacional? Estrés? En aquests casos, però, millor no fer-se gaires preguntes, que fins i tot això cansa. Ah, potser sigui això: fer-se massa preguntes, i respondre'n ben poques. En qualsevol cas, necessito espai i temps per galvanejar sense que es noti. Tanco la safata durant uns dies més a veure si em refaig, sin que se note el cuidado.