Qui té una cort, és el rei!

Hi ha molta gent, sobretot a l’Empordà, que ha sentit parlar de Lo rei Micomicó. Alguns fins i tot han tingut potser la sort de llegir-lo o de gaudir-ne d’alguna representació. Sota l’aparença de comèdia, Abdó Terrades (1812-1856), socialista cabetià figuerenc, hi fa una paròdia cruel i sagnat del règim monàrquic.
Poca gent sap, però, del possible origen real de la farsa. Tot i la manca de certesa, Àngel Carmona, a Dues Catalunyes (1967), ens recorda que devem a Conrad Roure l’explicació de l’origen real del "rei Micomicó" d'Abdó Terrades. Així, a Recuerdos de mi larga vida, ens fa cinc cèntims de la història del figuerenc Vicent Perxas, el qual, l’any 1836, després d’una lectura d’El Quixot, va perdre la raó i començà a titular-se “el rey Micomicón”.

Segons Roure, l’atent Abdó Terrades no sols li seguí el corrent, sinó que li organitzà una cort de joves disposats a divertir-se, es nomenà camarlenc d’aquell regne de la demència i durant dos anys l’acompanyà en el repartiment d’ordres reials i en la signatura de reials decrets, amb gran diversió per part de la gent de Figueres.
Molt pillo, aquest en Terrades, ell mateix ajudava a crear l’argument, ple de vivacitat i diversió, de la comèdia antimonàrquica que publicaria i estrenaria l’any 1838. Un fart de riure, com qualsevol monarquia que hagi sobreviscut al segle XIX.