Ventar: Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc

"El conjunt dels fenòmens que omplen l'ambient quotidià i l'atmosfera comuna de la vida humana, que amb llur regularitat, immediatesa i evidència penetren a la consciència dels individus agents assumint un aspecte independent i natural, constitueix el món de la “pseudo-concretesa”. A aquest món pertanyen:
El món dels fenòmens exteriors, que s’esdevenen a la superfície dels processos realment essencials.
El món del traficar i del manipular, això és, de la pràctica fetitxitzada dels homes _que no coincideix amb la pràctica crítico-revolucionària de la humanitat.
El món de les representacions comunes, que són projeccions dels fenòmens externs en la consciència dels homes, producte de la pràctica fetitxitzada i la forma ideològica del seu moviment.
El món dels objectes fixats, que fan l'efecte d’ésser condicions naturals i que no són immediatament cognoscibles com a resultat de l'activitat social dels homes.

El món de la pseudo-concretesa és un clarobscur de veritat i d’engany. El seu propi element és el doble sentit. El fenomen indica l'essència i alhora l'oculta. L'essència es manifesta en el fenomen, però només d’una manera inadequada, parcialment, en alguna de les seves facetes i en certs aspectes. El fenomen remet a quelcom d’altre que ell mateix, i viu només gràcies al seu contrari. L'essència no és donada immediatament: és mediatitzada pel fenomen i, per tant, es manifesta en quelcom d’altre que ella mateixa. L'essència es manifesta en el fenomen. Aquest fet revela el seu moviment i demostra que l'essència no és inerta ni passiva. Però precisament de la mateixa manera el fenomen revela l'essència. La manifestació de l'essència és justament l'activitat del fenomen." (Karel Kosík, 1926-2003: Dialèctica del concret. Estudi sobre els problemes de l'home i del món, 1963)

"Sapere aude" (Horaci i Kant)

"La Il·lustració és la sortida de l'ésser humà de la seva minoria d'edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d'edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d'un altre..." (Kant: Què és la Il·lustració?)

“Però la "cosa mateixa" no es manifesta immediatament a l'home. Per arribar a comprendre-la, no solament cal fer un cert esforç sinó també un détour, una marrada. (...)

Però "l’existència real" i les formes fenomèniques de la realitat —que es reprodueixen immediatament a la ment dels qui realitzen una pràctica històrica determinada, com un complex de representacions o categories del "pensament comú" (que només per una "habitud bàrbara" són considerades conceptes)— són diferents i sovint absolutament contradictòries amb la “llei” del fenomen, amb l'”estructura” de la cosa, o amb el seu nucli intern “essencial” i amb el concepte corresponent. Els homes utilitzen el diner i amb ell executen les transaccions més complicades sense ni tan solament saber, ni estar obligats a saber, què és el diner. Heus ací que la pràctica utilitària immediata i el sentit comú que li correspon posen els homes en condicions d'orientar-se en el món, de familiaritzar-se amb les coses i de manejar-les, però no els forneixen la comprensió de les coses i de la realitat.” (Karel Kosík: Dialèctica del concret)