Postaleta solidària i secularitzada

No espereu cap bon nadal!

Com és costum des d'aquest blog, que en aquestes diades en què el fred emmascara els corglaçats passeu unes bones festes del Solstici d'hivern i de l'Any nou!

Potser l'hivern no és ni el fred ni la neu

Aquest hivern és, ara per ara, massa sec i moderat [ai, detractors del canvi climàtic!] per atribuir l'origen de qualsevol glaçada a les inclemències de la meteorologia. És clar que, sense esma ni virior ni deler, pot glaçar fins i tot sota el sol roent d'estiu.

No hago caso y te espero

cerquita del fuego

por si quieres calentar

tu corazón de hielo,

que tanto frío no es bueno...

Cuando llego tú te vas.

(Despistaos: Corazón de hielo, de l'àlbum Y a tí qué te importa?)

Bones festes a tothom!

En Jordi de Girona, que viu a CaÇà de la Selva, encara que es pensa que no hauria d'anar amb Ç, és a dir, amb ce trencada, com Flaçà, Corçà, Llançà, entre d'altres, com que té por d'oblidar-se'n el dia que toca, perquè en qüestió de rellotges no hi entén gaire res, diu a tothom, que és la millor manera de dir tots i totes a la vegada: "Us desitjo unes bones festes del solstici d'hivern, i que l'any que ja tenim a tocar us porti un cúmul de felicitat, amor, salut i treball. A tothom sense exclusió!".

De la meva part, només felicitat, amor i salut, i que treballin les màquines!, que per això ens havien dit que s'havien inventat.

Bones festes d'HIVERN!

Em sembla que cada any s’avancen més. La comercialització ho avança tot, no pas els sentiments però. “El capitalismo de consumo nos despoja _regularizándolas_ de nuestras actividades de ocio y consumo: crea necesidades que se acoplen a los productos que está interesado en vender, transformando _mediante la pedagogía y la demagogia_ nuestras actividades de ocio y consumo para que se acoplen a sus productos" (Jesús Ibáñez: Por una sociología de la vida cotidiana, 1994).

D’altra banda, el cristianisme, d'ençà que els emperadors Constantí I el Gran i Licini decretessin (edicte de Milà, 313) la tolerància religiosa, es convertí en religió oficial de l'Imperi Romà, la qual cosa possibilità la organització i institucionalització d'una Església que, amb la consecució del poder polític i econòmic, en féu una ideologia pública en competència, molt avantatjosa, amb d'altres ideologies.

I irreverent i iconoclasta davant totes les creences que surten del clos privat i individual _l’únic lloc on les respecto_, d’on no haurien de sortir mai si no volen ser tractades com una ideologia nefasta _per la seva reiterada prèdica en favor de la resignació de la majoria com a millor garantia del manteniment de l'opulència d'una minoria_ en competència amb d'altres ideologies molt més alliberadores pel paper que atorguen a l'actuació humana _encara que de vegades comporti errors o equivocacions_, m’he començat a sentir atabalat, aclaparat i perseguit per déus, àngels i dimonis, per cançonetes de veus horripilants i lluminàries d'escassa sostenibilitat, i he preparat, com cada any, les meves particulars felicitacions de les festes d’hivern, que, sense vocació de copyright, podeu utilitzar lliurement.

Així que, en plena tardor encara, Bones festes d’hivern a tots els mortals!