Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dreta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de maig del 2008

Rosa Díez de ESPAÑA


La líder de UPyD comienza ya su campaña electoral con tintes populistas
Rosa Díez pontifica: “No hay que preguntarse si se es de izquierdas o de derechas”

I tant que no, dona: “Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951)

dimecres, 30 de gener del 2008

La cotització de déu encara reparteix dividends


Durant molt de temps, la religió ha fet d’ideologia per als privilegiats; l’home, pervertit pel pecat original, orb, culpable, apareix a la llum del cristianisme com un antivalor; només té una salvació: sotmetre’s a les voluntats divines; i aquestes es manifesten a través del món, tal com és. El privilegiat hi accepta, humilment, el lloc que li és assignat: ha estat escollit per Déu i amb això n’hi ha prou per a fonamentar el seu dret. Quant als desheretats, només la resignació els permetrà de merèixer les compensacions celestials que restableixen la justícia a través de l’eternitat. «Tot el poder ve de Déu —escrivia cap a l’any 1000 un monjo de Saint-Laud—. Déu mateix ha volgut que entre els homes els uns siguin senyors i els altres serfs, de tal manera que els senyors hagin de venerar i estimar Déu i que els serfs hagin de venerar i estimar llurs senyors.» Al seu torn, la burgesia capitalista posà de seguida Déu al seu servei. L’any 1761, parlant als qui anomenava «els ecònoms de la Providència», el pare Hyacinthe de Gasquet declarava: «Jesucrist és la vostra garantia; és entre les seves mans divines i sobre el seu cap adorable que col·loqueu el capital.» Els filòsofs lluitaren durant el segle XVIII per la llibertat de pensament; però un cop arribada al poder, la burgesia comprengué la necessitat de mantenir en el poble «esperances religioses»; alhora, s’assegurava una bona consciència. Encara avui hi ha tot un pensament cristià que recorre a l’autoritat de Déu per justificar l’explotació de l’home per l’home. «L’home —escriu Claudel a les seves Mémoires improvisés— és una matèria primera a la qual cal fer les preguntes necessàries per a extreure’n tot el que pot donar. Per consegüent, és una inèpcia de condemnar l’explotació de l’home per l’home. Al contrari, l’home és una cosa que demana ésser explotada.» (Simone de Beauvoir: El pensament polític de la dreta, 1955)

diumenge, 11 de novembre del 2007

Una rata és una rata!


Sóc xafarder de mena i, en sentir la notícia, no n'he fet prou i he buscat la informació que no han donat les TV's. I, efectivament, per a mi la notícia és la confirmació del caràcter feixista i racista de la dreta española i no pas la bona educació d'una esquerra tèbia que ni tan sols sap disculpar-se per la intromissió imperial i imperialista del govern de l'individu Aznar. Una rata és una rata!

Allò important és conèixer la dreta:
Tienes que “unirte a nuestro club”
En su ataque a Aznar, Chávez reveló datos sobre una conversación que mantuvo con el entonces presidente del Gobierno español en julio de 1999. Según Chávez, Aznar le dijo: "Vengo a invitarte a que te unas a nuestro club, tienes petróleo, tienes que incorporarte al primer mundo, basta que tú lo decidas, ya que tienes un fuerte apoyo popular y político". "Pero yo tenía que dejar las relaciones con Cuba, Aznar me dijo que no me convenía la amistad con Castro, Fidel Castro, que para mi es como un padre, un padre revolucionario, un ejemplo de dignidad, de lucha, de resistencia a un imperio", contó Chávez.
“Una preguntita”
"Entonces, yo le hice una preguntita” prosiguió Chávez, “¿Mira, Aznar, tú que opinas de Haití, de Centroamérica y de Africa. Pido perdón por lo que voy a a decir, Aznar me respondió: "Esos se jodieron"(sic). Ahí mostró todo el rostro horrible del fascismo y del racismo". "Una serpiente es más humana que un fascista o un racista; un tigre es más humano que un fascista o un racista", agregó el presidente venezolano.

Allò que sobresurt és
la bona educació de l'esquerra tèbia:
Zapatero pide “respeto” para Aznar ante los insultos del presidente venezolano
i el més secundari de tot:

diumenge, 21 d’octubre del 2007

"Corazón roto"


Aguirre planta cara al Rey en defensa de Jiménez Losantos
Juan Carlos I: “Le he dicho a Rouco que recen menos por mí y se ocupen más de la COPE"

Ni Catalunya ni Euskadi ni ETA ni... Espanya té un problema: la seva dreta, és a dir, l'extrema dreta que l'ha engolit, España.

"Pensament de vençuts, pensament vençut; per a desxifrar les ideologies de dreta contemporànies cal recordar sempre que s'elaboren sota el signe de la derrota" (Simone de Beavoir: El pensament polític de la dreta, 1955).

No seré jo però qui plori per aquestes trencadisses, oi més quan ningú més important que no pas jo va aixecar la veu per aturar les vileses que s'han dit dels catalans o de Catalunya.

dissabte, 26 de maig del 2007

Cites electorals a cegues

A casa nostra, el vot és un dret i no una funció pública. Per això no és un deure ni, per tant, una obligació subjecta a sanció, i l’abstenció és ben legítima. Tanmateix, la llibertat de votació no és una graciosa concessió dels governants. El sufragi universal és un dret aconseguit per les classes populars d’arreu després d’una llarga lluita en contra de les diverses modalitats de sufragi restringit: limitat per la situació econòmica (sufragi censatari), pel sexe (sufragi masculí), per l’edat (majors de 21 anys), per la raça, pel grau d’instrucció (sufragi capacitiu), etc, que les classes dominants havien anant imposant. Això sol ja és una raó suficient per renunciar a l’abstenció i anar a votar, encara que sigui en blanc.
Tanmateix, el vot en blanc, contràriament al nul, és computable i vàlid, la qual cosa allunya les llistes menors d'obtenir el % necessari (5% en les municipals) de vots vàlids per poder optar a representació.

Per als candidats:
“Interroga’t tu mateix en quina ciutat et presentes, a què aspires, qui ets. Gairebé cada dia, tot baixant cap al fòrum, medita: “Sóc un home nou, aspiro al consolat, és Roma”.” (Quint Tul·li Ciceró, 102-43 ane: Petit manual de campanya electoral, en què aconsella al seu germà Marc Tul·li Ciceró)

Per als votants:
“La polis és una de les coses que existeixen per natura; i l’home és, per natura, un animal polític" (Aristòtil, 384-322 ane)
“L’home savi no ha d’abstenir-se de participar en el govern de l’estat, ja que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet, 50-125)
“Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951)
“El major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen” (Arnold J. Toynbee, 1889-1975)
“Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu” (Yves Montand, 1921-1991)
“La política, si no la fas, te la fan” (Joan Fuster, 1922-1992)