Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de novembre del 2007

"També hem de tenir presents els drets de les generacions futures" (Petra K. Kelly)


La crisis ecològica actual té el seu origen en l’activitat humana desenvolupada d’ençà de la Revolució industrial, quan de l’explotació de la superfície de la terra (agricultura i ramaderia), abundant en energia provinent del sol en tot moment i, per tant, inesgotable, es va passar a la l’explotació del subsòl de la terra (indústries extractives: mineria, petroli i gas), amb molta energia emmagatzemada i diversa, però esgotable.
La superació de la crisis ecològica i la reconstrucció de les societats industrials _si no és per força, a causa d’una crisi irreversible, ningú no té ganes de tornar a viure com el paleolític, encara que respirem com llavors, segons Joan Fuster_ perquè resultin sostenibles, és a dir, compatibles amb la biosfera a llarg termini i, per tant, durables perquè la generació dels nostres fills pugui conèixer el planeta al menys en el mateix estat en què l’hem conegut nosaltres, si no en condicions millors _cosa cada cop més difícil_, exigeix tornar als orígens i aprofitar l’energia llumínica del sol, per reduir el malbaratament actual de biosfera provocat per l'ús de les altres fonts energètiques: conservant o regenerant la productivitat natural de la biosfera basada en la fotosíntesis de les plantes verdes, la preservació de la biodiversitat (vegetal i animal) i el correcte funcionament dels cicles biogeoquímics del planeta; fent la transició des del sistema energètic actual, basat en els combustibles fòssils i l’energia nuclear, a un sistema energètic basat en les energies renovables, i tancant els cicles de la producció industrial i agrícola, alimentant-la amb energies renovables.
C’est a dire, a més de l’ecologització de la ciència econòmica, com ens proposen des de les ciències naturals, potser el que cal és l’ecologització de la política, que és l’àmbit en el qual es prenen les decisions de futur.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

El potineig de la política


La importància que es dóna al victimisme i a l’oportunisme en la política d’avui dia és clau per entendre l’actual campanya antimonàrquica _les actituds que l’acompanyen no em permeten de qualificar-la de republicana, més aviat al contrari.
Alguns grans partits polítics, no tots, certament, ho han fet: aprofitar oportunament el rebuf de la victimització originada pel tracte que el PP o la COPPE o dirigents conspicus del PSOE han donat a Catalunya o a determinat partit de Catalunya o a determinant dirigent català o a determinats sectors polítics de Catalunya, per intentar créixer electoralment, al marge de polítiques concretes, fonamentades, si cal, en els valors de la República.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, però que no li agrada escrit CaÇà, ho corrobora d'aquesta manera: "Ho va fer CiU en el seu moment, ho ha fet ERC. Ara els joves _o un sector combatiu del jovent_, que un dia hauran d’agafar el relleu, segueixen la petjada amb què alguns grans han desacreditat la política. El criticisme i la contestació propis de l’adolescència van cada cop més a remolc de l’oportunisme que uns i altres han instal·lat en la política diària. I això, si més no per als que hem cantat més d’un cop “No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans”, és cada cop més preocupant".

dilluns, 11 de juny del 2007

Les dretes sempre han tingut salmistes

Benedicto XVI insta a la Iglesia brasileña a seguir "la Tradición Apostólica" y apartarse de la teología de la liberación
El arzobispo de Pamplona apoya que los católicos voten a partidos de ultraderecha como Falange Española
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, però que no li agrada escrit amb "ç", diu: "I això és Paraula de Déu? Ja ho vaig dir jo que aquell tricorni portaria conseqüències, i no pas bones!"
No sé perquè s'exclama, el Vaticà sempre ha cantat el mateix salm: els eclesiàstics catòlics no s'han de posar en política, excepte si és de dretes.

dissabte, 26 de maig del 2007

Cites electorals a cegues

A casa nostra, el vot és un dret i no una funció pública. Per això no és un deure ni, per tant, una obligació subjecta a sanció, i l’abstenció és ben legítima. Tanmateix, la llibertat de votació no és una graciosa concessió dels governants. El sufragi universal és un dret aconseguit per les classes populars d’arreu després d’una llarga lluita en contra de les diverses modalitats de sufragi restringit: limitat per la situació econòmica (sufragi censatari), pel sexe (sufragi masculí), per l’edat (majors de 21 anys), per la raça, pel grau d’instrucció (sufragi capacitiu), etc, que les classes dominants havien anant imposant. Això sol ja és una raó suficient per renunciar a l’abstenció i anar a votar, encara que sigui en blanc.
Tanmateix, el vot en blanc, contràriament al nul, és computable i vàlid, la qual cosa allunya les llistes menors d'obtenir el % necessari (5% en les municipals) de vots vàlids per poder optar a representació.

Per als candidats:
“Interroga’t tu mateix en quina ciutat et presentes, a què aspires, qui ets. Gairebé cada dia, tot baixant cap al fòrum, medita: “Sóc un home nou, aspiro al consolat, és Roma”.” (Quint Tul·li Ciceró, 102-43 ane: Petit manual de campanya electoral, en què aconsella al seu germà Marc Tul·li Ciceró)

Per als votants:
“La polis és una de les coses que existeixen per natura; i l’home és, per natura, un animal polític" (Aristòtil, 384-322 ane)
“L’home savi no ha d’abstenir-se de participar en el govern de l’estat, ja que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet, 50-125)
“Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951)
“El major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen” (Arnold J. Toynbee, 1889-1975)
“Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu” (Yves Montand, 1921-1991)
“La política, si no la fas, te la fan” (Joan Fuster, 1922-1992)