Lluita ideològica contra els fetillers entabanadors

El arzobispo de Pamplona declara la guerra a los socialistas
El obispo Sebastián llama a luchar contra la "revolución cultural" de Zapatero
El obispo que definió a “Franco como un liberador” en Libertad Digital y que arremetió recientemente contra la eutanasia vuelve a la carga...

La Iglesia católica, obsesionada con el presidente español

Los obispos italianos, aliviados por la derrota del "zapaterismo"
Los obispos italianos se han felicitado por lo que ellos consideran una derrota del "zapaterismo a la italiana" en las elecciones legislativas...

Homofobia en la cadena de los obispos
La COPE despide a una periodista por ser homosexual
· Schlichting asegura que la homosexualidad ¡se puede curar!
· La homosexualidad, según una oyente de la COPE

Fa dos dies tocava el rebre a tots aquells talibans que feixistigeixen. I en aquesta qüestió no he fet ni penso fer mai distincions: si no tolero el feixisme d'españols, molt menys tolero el d'espanyols, encara menys el de catalunyesos i encara molt menys el de catalans. Avui, en canvi, toca el rebre als feixistes de sotana: tossuts ells!, perquè la lluita s'ha de portar allà on més es pot perdre.

Ja té collons la vaca, si alguna cosa està fent mitjanament bé, malgrat la seva tebior i la seva voluntat contemporitzadora (per exemple la presa de possessió dels nous ministres es va fer amb el sant cristu gros i la Bíblia com a llibre de contes de la vora del foc sobre la taula), aquest govern social-liberal és precisament això que aquest bocamoll en diu “revolució cultural”. Tant de bo fos així: una revolució ideològicocultural que acabés amb tots els pressupòsits i prejudicis falsos que us permeten de remenar encara les cireres: econòmiques, sanitàries, educatives, polítiques, etc. Ja té collons la vaca, ja. Així com s’ha fet amb el fumar, espero amb candeletes la supressió de totes les icones i de totes les celebracions i de totes les religions de tots els espais públics.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, quan llegeix aquests bandarres, es posa les mans al cap per la seva hipocresia i el seu cinisme, i diu: “Mentre l’individu conegut com a papa demanava perdó pels abusos sexuals dels seus capellans i bisbes als Estats Muñits d’Amèrica, la BBC ens donava a conèixer que era aquest mateix individu, quan només era cardenal, qui donava, davant d’aquests fets, les instruccions de “pagar, callar i fer callar”: compensar econòmicament (uns 2.000.000.000 de dòlars) les víctimes, els familiars i els testimonis; allunyar els agressors mantenint-los sou i feina, i rebatejar aquests pecats mortals amb el bonic nom de “sol·licitacions”, com si la víctima hagués estat la provocadora.”

Talibanisme casolà

MIQUEL DE PALOL
Critiquen la presència d'autors en castellà a TV3

TERTÚLIA A L'E-TV
"Chacón ens enviaria els tancs immediatament"

ÈRIC BERTRAN DIU QUE "FAN MÉS POR"
"Els catalans que volen ser espanyols són els pitjors"

"ES FA EL 'PROGRE'"
"Zapatero juga a tensar les coses amb Carme Chacón"

Amb aquests talibans em sembla que sempre, sempre, serem españoles. Massa simpleries i ximpleries en poques paraules. No sé si aquests dos marrecs, l'Èric i en Joel, estan ben encarrilats. És cert que ambdós són creacions mediàtiques, subproductes espuris i provisionals dels mass media que els instrumentalitzen: tinc poques referències de l'Èric, tot i ser força coneguda la seva imaginació alambinada; reconec, en el segon, un excel·lentíssim histrió, és a dir, un actor que sempre sobreactua, o sigui, un pèssim actor, com si fos de la mateixa escola que l'Àngel Llàcer: el mitjà, l'actitud, la forma, etc, són més importants que el missatge, el qual cal matar per a major glòria de l'ego de l'histrió.

No penso pas, però, que puguin trobar lloc en la política, vull dir la política de veritat, diferent del populisme més barroer i oportunista. Personalment els recomanaria, d'acord a la seva vocació de pontificadors del catalanisme i de redemptors de la pàtria, fundar una COPC, és a dir, una Cadena d'Ones Populars de Catunya: desconec la seva religiositat, i ben mirat m'importa ben poc, però el seu catalanisme ranci no té res a envejar de l'españolisme més retrògrad i abjecte, o sigui, el de la COPPE.

Per què s'ha de respectar el vostre catalanisme, si aquest es mostra incapaç de respectar l'espanyolisme d'altres? Armes massa velles, malgrat la vostra tendra edat, per a un estat que, ens agradi o no, és un règim democràtic. El malaguanyat Manuel Vázquez Montalbán ho deia així: Contra Franco luchábamos mejor, "Contra Franco lluitàvem millor". Au, deixeu la mamella de la "bona catalana" i feu-vos grandets! Segur que alguna cosa de profit _en profit de Catunya, s'entén, i no de les vostres butxaques_ sabreu fer, a banda de repartir DNI's de nacionalismes bons i nacionalismes dolents.

Vénen mesos de carlinades

Tot i cansat d’España i la permanent barroeria i tossuderia de les seves dretes i esquerres, un també comença a estar fart d’aquesta colla de carlins abarretinats que cada cop que es pensen remenar les cireres proven de dissimular la seva immaduresa posant-se la cigala de manera que sembli que marquen més paquet que ningú. Fart d’aquests líders que davant d’un perill d’incendi no se’ls ocorre res més que presentar-se davant del bosc amb una capsa de llumins, externalitzant si cal la mateixa bravesa que mostrava John Wayne quan pujava al cavall, m’ha semblat oportú recloure’m i refugiar-me en la senzillesa d’aquest vídeo d’una consolidada artista del país veí: Ska de la tierra, de Bebe. Si més no perquè comparteixo més la pàtria que reflecteix la lletra de la seva cançó que no pas la d’aquests carlinets que cada cap de setmana han de treure l’espantall de l’home del sac d’España per engatussar quatre talibans. Malauradament, com els líders de l’España que bescanten, només pensen en l’espectacle, a pesar que pugui posar en perill tantes i tantes coses, i malgrat l’estat de la terra.