Vieja y nueva Iglesia espaÑola: Falange Española de las JONS, Alternativa Española o Comunión Tradicionalista Católica

“Hablar de laicismo es una forma elegante, asimilada y falsa de llamar al ateísmo”

“Comunismo y consumismo laicista son más parecidos de lo que se cree”

“todas las filosofías ateístas terminan siendo dictatoriales”

“el hombre es un muñeco hinchable con las libertades que nos otorga Zapatero”

i moltes altres perles sobre feminisme, avortament, joventut, etc.

(Fernando Sebastián, arzobispo emérito de Pamplona)

Què hem fet els humans per merèixer-nos aquests immorals controladors de totes les morals que no són la seva?

Quan tindrem un govern que acabi amb el suport, els privilegis i les subvencions de tota aquesta púrria de fariseus?

Lluita ideològica contra els fetillers entabanadors

El arzobispo de Pamplona declara la guerra a los socialistas
El obispo Sebastián llama a luchar contra la "revolución cultural" de Zapatero
El obispo que definió a “Franco como un liberador” en Libertad Digital y que arremetió recientemente contra la eutanasia vuelve a la carga...

La Iglesia católica, obsesionada con el presidente español

Los obispos italianos, aliviados por la derrota del "zapaterismo"
Los obispos italianos se han felicitado por lo que ellos consideran una derrota del "zapaterismo a la italiana" en las elecciones legislativas...

Homofobia en la cadena de los obispos
La COPE despide a una periodista por ser homosexual
· Schlichting asegura que la homosexualidad ¡se puede curar!
· La homosexualidad, según una oyente de la COPE

Fa dos dies tocava el rebre a tots aquells talibans que feixistigeixen. I en aquesta qüestió no he fet ni penso fer mai distincions: si no tolero el feixisme d'españols, molt menys tolero el d'espanyols, encara menys el de catalunyesos i encara molt menys el de catalans. Avui, en canvi, toca el rebre als feixistes de sotana: tossuts ells!, perquè la lluita s'ha de portar allà on més es pot perdre.

Ja té collons la vaca, si alguna cosa està fent mitjanament bé, malgrat la seva tebior i la seva voluntat contemporitzadora (per exemple la presa de possessió dels nous ministres es va fer amb el sant cristu gros i la Bíblia com a llibre de contes de la vora del foc sobre la taula), aquest govern social-liberal és precisament això que aquest bocamoll en diu “revolució cultural”. Tant de bo fos així: una revolució ideològicocultural que acabés amb tots els pressupòsits i prejudicis falsos que us permeten de remenar encara les cireres: econòmiques, sanitàries, educatives, polítiques, etc. Ja té collons la vaca, ja. Així com s’ha fet amb el fumar, espero amb candeletes la supressió de totes les icones i de totes les celebracions i de totes les religions de tots els espais públics.
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, quan llegeix aquests bandarres, es posa les mans al cap per la seva hipocresia i el seu cinisme, i diu: “Mentre l’individu conegut com a papa demanava perdó pels abusos sexuals dels seus capellans i bisbes als Estats Muñits d’Amèrica, la BBC ens donava a conèixer que era aquest mateix individu, quan només era cardenal, qui donava, davant d’aquests fets, les instruccions de “pagar, callar i fer callar”: compensar econòmicament (uns 2.000.000.000 de dòlars) les víctimes, els familiars i els testimonis; allunyar els agressors mantenint-los sou i feina, i rebatejar aquests pecats mortals amb el bonic nom de “sol·licitacions”, com si la víctima hagués estat la provocadora.”

La pregunta que la Iglesia nunca respondió

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva diu: L’alta jerarquia eclesiàstica nacionalnacionalista española s’ha revoltat contra el govern legítim que els españolets van votar perquè, segons diuen, tractar amb terroristes és pecat i no s’han de votar, que cal votar, diuen indirectament, el PP. Veiam. Les forces de seguretat han de disposar de les mes avançades eines per lluitar contra aquesta nafra amb l’esperança de tenir bons i millors èxits, que per això hi són i cobren. Els polítics triats democràticament han de fer la feina política des de tots els angles, que per això hi són i cobren. Els eclesiàstics poden fer d’interlocutors, com van fer en èpoques de l’individu Aznar, per buscar la pau amb ETA i tornar l’ovella descarrilada a la cleda.
Un individu arquebisbe, no sé si cardenal, penso que de Granada, va dir en una declaració: el laïcisme acabarà amb la democràcia. ¿Què vol dir això, que l’Església tornarà a beneir un aixecament armat com el de Franco? D’altra banda, si els governants ho fan malament, el mateix poble que els ha votat ja farà la feina de canviar-los, però qui pot votar i canviar els bisbes i els arquebisbes si ho fan malament? Que jo sàpiga, no sé de cap moment en què les comunitats cristianes hagin elegit democràticament els seus més alts representats.

Davant d’aquest il·lustratiu missatge d’en Jordi gironí-caçanenc, a mi només em queda això:
Pocs dies després del 23-F de 1981, en una entrevista a un membre de la jerarquia eclesiàstica española:
Periodista: -¿Qué hizo la Iglesia durante las horas del intento de golpe de estado de Tejero, que estuvo tan callada?
Obispo: -Estuvimos todo el día reunidos, rezando por España.
Manuel Vázquez Montalbán en una revista: ¿Por qué España rezaban los obispos, por la España uniformada que se levantaba violentamente y secuestraba, armas en mano, el Congreso de los Diputados o por la España representada por los diputados apuntados por los pistolones de los uniformados?
La societat española, i la catalana, encara desconeix quin era el sentit de les seves pregàries aquell fatídic dimecres 23 de febrer de 1981 en què forces de la guàrdia civil conxorxades amb comandaments militars i civils ultradretans, i amb la “inoperància” dels serveis d’espionatge, casolans i CIA, van posar greument en perill la continuïtat de la recent democràcia española.

Y rezando, su España no ganó, porque diós es el hombre que nunca existió. Por eso ahora prueban la vía democrática, aunque con tanta sinrazón y tanta mentira que se nota que el sistema democrático les va un poco grande.

No hi ha cap déu ni cap pàtria per als quals els humans lliures hagin de matar o de morir

Losantos silencia otra vez a monseñor Blázquez

La petición de perdón sobre la guerra civil del presidente de los obispos, censurada en la radio de los obispos

La mano derecha del cardenal Tarancón considera que Blázquez se ha quedado corto

Padre Martín Patino: "La Iglesia comulgó con las mentiras del régimen franquista"

"Salvó a España de un sistema de opresión, tiranía, marxismo y estalinismo”

La Iglesia Católica oficia varias misas para homenajear a Franco

El presidente de la Conferencia Episcopal Española se desmarca de Rouco y sus colegas más conservadores
El testamento de Blázquez: "Pido perdón por 'actuaciones' de la Iglesia durante la República y la guerra civil"

Ja poden anar fent. Per més equilibris que els seus dirigents facin ara entre la mamella que van beneir i que els va engreixar i la doctrina que ens vendran com més ens acostem a la Declaración de la Renda 2007, l’església institucional española ja fa temps que s’ha retratat. No cal ni recordar el seu trist paper durant el cop d’estat del 23-F (Si estalvies el plor, no estalviïs el bes), per més llustre _d’altra banda, molt allunyat encara de la democràcia cristiana que va reconstruir l’Europa postfeixista amb les esquerres_ que es posi a les sabates, la seva presa de posició política d’aquests darrers anys ens obliga a considerar-la i a tractar-la d’acord al paper que ha assumit voluntàriament i lliurement: l'aparell ideològic _amb la COPPE_ d'un simple partit polític que, per a més inri, està ubicat a l’extrema dreta. Ecs, quin fàstic!
Se me’n refot, que demanin perdó o no _són ells els que s'han arrogat el poder de perdonar i no pas jo_, i encara menys si no el demanen per la seva col·laboració i complicitat amb la pau franquista, perquè en la guerra, ja se sap, tots els contendents, lleials o revoltats, han comès excessos. Allò que em fot, és que a l’any 2007 estiguin encara en la mateixa trinxera ideològica i política que el 1936!
En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva, així amb Ç (com Flaçà, Corçà, entre d’altres) encara que no li agradi, es pregunta: “Aquesta demanda de perdó pel seu comportament durant la guerra civil i la República inclourà la beatificació d’algun dels 50 clergues afusellats pels nacionales, durant la guerra o després de la guerra, encara que no siguin caídos ni por dios ni por la patria? Inclou la seva actitud de connivència i complicitat amb el bàndol franquista en la defenestració i l’exili obligat del Cardenal Vidal i Barraquer? Aquesta demanda de perdó per "actuaciones" durant allò que ells batejaren com a Cruzada és extensible a la seva actitud durant el franquisme, en què donaven la seva benedicció als piquets d’afusellament o perseguien les celebracions religioses en llengua catalana o dirigien l’educació repressora i culpabilitzadora de la nostre joventut? En fi, aquesta estranya i tardana demanda de perdó els surt del cor o és una estratègia de màrqueting davant la propera declaració de la renda?”

“Cómo la Iglesia católica construyó la civilización occidental” (Thomas E. Woods)

Il quarto stato (1901), “El quart estat”, de Giuseppe Pellizza da Volpedo (1868-1907)

“El edificio de la civilización occidental, acosado por enemigos internos y externos, se tambalea. En nombre de una malentendida libertad se pretende erradicar toda influencia de la Iglesia católica, no ya de la vida pública, sino de la esfera familiar e individual de las personas” (Cardenal Cañizares en el pròleg a Cómo la iglesia católica construyó la civilización occidental, de Thomas E. Woods Jr).

PREGUNTES D’UN TREBALLADOR QUE LLEGEIX

Qui va construir Tebes, la ciutat de set portes?

Als llibres hi ha noms de reis.

Van arrossegar els reis els blocs de pedra?

I Babilònia, tantes vegades destruïda…

Qui la va reconstruir tantes vegades? En quines cases

De la daurada Lima vivien els constructors?

On anaven al vespre, allí on quedava llesta la muralla xinesa,

Els paletes? La gran Roma

És plena d´arcs de triomf. Qui els va alçar? Sobre qui

Van triomfar els Cèsars? Tenia la tan cantada Bizanci

Només palaus per als qui l´habitaven? Fins i tot a la llegendària Atlàntida,

La nit en què el mar la va engolir, aquells que s´ofegaven

Cridaven els seus esclaus.

El jove Alexandre va conquerir l´Índia.

Ell tot sol?

Cèsar va colpir els gals.

No tenia almenys un cuiner al costat seu?

Felip d´Espanya va plorar quan es va perdre

La seva flota. No va plorar ningú més?

Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.

Qui més la va vèncer?

Cada pàgina, una victòria.

Qui en va coure el festí?

Cada deu anys, un gran home.

Qui va pagar les despeses?

Tantes històries.

Tantes preguntes.

Bertolt Brecht