dissabte, 26 de setembre de 2009

Què sap l'amor de llengua!


La carta va ser escrita a principis del segle XX per una jove yukaghir o jukagir, tribu de la Sibèria nord-oriental que compta amb uns 100.000 parlanst, alguns dels quals encara es comunicaven així fins fa ben poc.
Les figures umbel·liformes són persones: les dones tenen cues i les anques més amples; els rectangles oberts, cases; les ratlles encreuades, sentiments; les línies ondulades, pensaments.
La jove s'ha representat a ella mateixa (A) vestida amb una faldilla i amb un pentinat amb una cua (la sèrie de punts en la part superior de la faldilla), sola a casa (B-C) i fidel al seu compromís amb ell, com ho indiquen les barres creuades (D) sobre ella. El seu antic amant (E) viurà a l'esquerra en una casa (F-G) encara no acabada (les línies no cauen fina a baix) amb una altra dona (H), també vestida amb una faldilla i pentinada amb una cua, que ha guanyat el seu afecte. Encara que ella reconeix els estrets llaços que els uneixen, simbolitzats per la creu inscrita al quadrat (I) que hi ha entre ells, i fins i tot encara que presagia que aquests lligams es veuran recompensats amb el naixement de dos nens (J i K), sent l'amargor de la separació, expressada per una línia gruixuda (L) que va del cap del seu rival i baixa pel centre del pictograma. No obstant això, ella persevera en la seva passió, declarada mitjançant el gargot (M) que flota sobre el seu cap, encara que un altre jove (N) està enamorat d'ella.
Aquesta és la traducció lliure de la commovedora carta d’escriptura pictogràfica d'aquesta jove abandonada:


"Estimat meu (E),

Segueixo fidel (D) al meu compromís amb tu, sola (A) a casa meva (B-C).
Reconec els estrets llaços (I) que t’uneixen a la teva actual companya (H) i que aviat poden donar el fruit de dos nens (J i K) a la teva nova llar (F-G), però segueixo sentint l'amargor de la nostra separació (L) per culpa seva.
No obstant això, persevero en la meva passió (M) per tu, encara que tingui un altre pretendent (N) que em desitja."

dijous, 3 de setembre de 2009

Ús de raó?

Ban Ki-moon afirma que l'Àrtic es podria quedar sense gel el 2030
El secretari general de l'ONU reclama més retallades de gasos
Catalunya pateix l'agost més càlid des del 2003

En l’estadi actual de la història de la humanitat potser no sigui gens agosarat ni gens desencaminat afirmar que potser no és prou representatiu de l’espècie humana aquell animal racional que es mostra tossudament incapaç de reconèixer que posar en perill el propi espai vital és posar en perill la mateixa existència de la vida humana sobre la terra.