L'elegància subtil d'un gest audaç

Fer un lleig fa lleig. Desaparèixer sense acomiadar-se o marxar sense dir "adéu" no acostuma a formar part dels manuals de bones maneres. Que no hagin de dir de tu: "em van donar l'esquena, i no la cara (Jr 7, 24)", perquè fins i tot hi ha maneres ben educades, i elegants, de donar l'esquena.

“Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum" (Jaume Sisa)

Jaume Traserra, bisbe de Solsona: "Són molts els enemics de l’home que el porten a l’exaltació orgullosa de si mateix fins a l’oblit de Déu. Sant Joan ens ho recorda: “els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions” (1Jn 2, 16). També l’entorn social quan fomenta l’hedonisme i la permissivitat empeny l’home a una vida de pecat."
Mònica de Girona: "El seu antihedonisme ha amputat l'adolescència de milions de persones, i encara no en tenen prou? Que potser l'entorn social que permet la precarietat laboral, l'atur i la contractació temporal empeny les persones a una vida de santedat?"

Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva: "L'església es pot permetre el luxe d'opinar públicament de tot: de l'educació, la sexualitat, la ciència mèdica, la política... Si els laics ens atrevíssim a opinar públicament sobre el celibat o la igualtat de les dones dins l'església, el més bonic que ens dirien seria laïcistes o menjacapellans."

"Mañana que amanezca un dia nuevo en mi universo" (J.Lo)

Jennifer Lopez, Qué hiciste (de Como ama una mujer)

I com més cosins més endins!

Com un cuc

Formem part de la vida d'un altre ésser, o de la vida ras i curt, fins que en marxem o ens en treuen. "Te fuiste, amigo, sin decir adiós, sin dar ninguna explicación." (Luis Eduardo Aute, Che que mal)

Veu aclucada

"De l'home mire sempre les mans" (Cançó de les mans, Raimon, 1964). Però de les persones escolta'n els ulls, que parlen amb l'esguard o la mirada, sense necessitat de paraules.

"Donde la ciudad cambia de nombre" (Paco Candel)

Benet XVI, papa: "L'infern, del qual es parla poc en aquest temps, existeix i és etern per als qui tanquen el seu cor a l'amor de déu".
Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva: "L'infern es troba en aquella casa que té mainada i no té pa per alimentar-la".

Cites electorals a cegues

A casa nostra, el vot és un dret i no una funció pública. Per això no és un deure ni, per tant, una obligació subjecta a sanció, i l’abstenció és ben legítima. Tanmateix, la llibertat de votació no és una graciosa concessió dels governants. El sufragi universal és un dret aconseguit per les classes populars d’arreu després d’una llarga lluita en contra de les diverses modalitats de sufragi restringit: limitat per la situació econòmica (sufragi censatari), pel sexe (sufragi masculí), per l’edat (majors de 21 anys), per la raça, pel grau d’instrucció (sufragi capacitiu), etc, que les classes dominants havien anant imposant. Això sol ja és una raó suficient per renunciar a l’abstenció i anar a votar, encara que sigui en blanc.

Tanmateix, el vot en blanc, contràriament al nul, és computable i vàlid, la qual cosa allunya les llistes menors d'obtenir el % necessari (5% en les municipals) de vots vàlids per poder optar a representació.

Per als candidats:
“Interroga’t tu mateix en quina ciutat et presentes, a què aspires, qui ets. Gairebé cada dia, tot baixant cap al fòrum, medita: “Sóc un home nou, aspiro al consolat, és Roma”.” (Quint Tul·li Ciceró, 102-43 ane: Petit manual de campanya electoral, en què aconsella al seu germà Marc Tul·li Ciceró)

Per als votants:
“La polis és una de les coses que existeixen per natura; i l’home és, per natura, un animal polític" (Aristòtil, 384-322 ane)
“L’home savi no ha d’abstenir-se de participar en el govern de l’estat, ja que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet, 50-125)
“Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951)
“El major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen” (Arnold J. Toynbee, 1889-1975)
“Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu” (Yves Montand, 1921-1991)
“La política, si no la fas, te la fan” (Joan Fuster, 1922-1992)

Excés de zel

Espelma II, d'Eulàlia Valldosera

L'obra de Valldosera "s’emmarca en una activitat artística... de rebuig de la sobreproducció que caracteritza les societats capitalistes, en benefici d’una actitud "ecològica" que valora els materials pobres, l’experiència del que és quotidià, l’estudi dels conceptes de temps i de procés i l’ús de la performance." Els seus treballs "adopten el cos com a mesura i receptacle de la realitat exterior per desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona en tant que subjecte intel·lectual i se centren en les nocions d’identitat sexual, amor, malaltia i maternitat."

Encara recordo la polèmica que va generar, en algun sector feminista, aquesta obra, Premi Nacional de Catalunya en l’especialitat d'Arts Visuals, en ser utilitzada com a cartell del Dia mundial del llibre (Sant Jordi de 2003) pel Govern de Catalunya, i en la qual l'artista vilafranquina, amb la projecció d'un text que neix al ventre nu d'una dona i en el qual cau l'ombra d'una espelma encesa, és a dir, sense l'ombra impossible de la flama, ens recorda que el coneixement és fet de clarobscurs, de llums i ombres. Un excessiu excés de zel, per tant, davant d'una obra que ens recorda els límits, encara que puguin ser temporals, de la racionalitat.

Les millors mentides són aquelles que contenen la veritat

"Digues que m'estimes encara que sigui mentida" és la versió de la Montserrat Roig d'un dels millors diàlegs de la història del cinema (Johnny Guitar, de Nicholas Ray, 1954). Sterling Hayden (Johnny Guitar) li va demanar a Joan Crawford (Vienna), la qual li va contestar que l'estimava encara que fos mentida. Però, mentre mentia, li deia la veritat:

Johnny: ¿A cuántos hombres has olvidado?

Vienna: A tantos como mujeres tú recuerdas.

Johnny: ¡No te vayas!

Vienna: No me he movido.

Johnny: Dime algo agradable.

Vienna: Claro. ¿Qué quieres que te diga?

Johnny: Miénteme. Dime que me has esperado todos estos años. Dímelo.

Vienna: Te he esperado todos estos años.

Johnny: Dime que habrías muerto si yo no hubiese vuelto.

Vienna: Habría muerto si tú no hubieses vuelto.

Johnny: Dime que aún me quieres como yo te quiero.

Vienna: Aún te quiero como tú me quieres.

Johnny: Gracias. Muchas gracias.

Sadomasoquisme beneït i/o beneit

No és cap penitent. Però per què es posen cadenes els penitents? No és prou cadena la penitència?

L'ou o la gallina?

Engany?: al cap i a la fi, la gallina és l'estratègia d'un ou per obtenir-ne un altre.

"Una gallina només és un mitjà de l'ou de fer un altre ou" (Samuel Butler).

El pes d'una engruna

És cert que les cireres sempre perillen perquè atreuen les garses. Però, consola't, amb els seus pinyols encara polposos pots pescar una bona colla de crancs de mar

El dubte: una marrada per avançar

Sempre endavant!