dissabte, 26 de maig de 2007

Cites electorals a cegues

A casa nostra, el vot és un dret i no una funció pública. Per això no és un deure ni, per tant, una obligació subjecta a sanció, i l’abstenció és ben legítima. Tanmateix, la llibertat de votació no és una graciosa concessió dels governants. El sufragi universal és un dret aconseguit per les classes populars d’arreu després d’una llarga lluita en contra de les diverses modalitats de sufragi restringit: limitat per la situació econòmica (sufragi censatari), pel sexe (sufragi masculí), per l’edat (majors de 21 anys), per la raça, pel grau d’instrucció (sufragi capacitiu), etc, que les classes dominants havien anant imposant. Això sol ja és una raó suficient per renunciar a l’abstenció i anar a votar, encara que sigui en blanc.
Tanmateix, el vot en blanc, contràriament al nul, és computable i vàlid, la qual cosa allunya les llistes menors d'obtenir el % necessari (5% en les municipals) de vots vàlids per poder optar a representació.

Per als candidats:
“Interroga’t tu mateix en quina ciutat et presentes, a què aspires, qui ets. Gairebé cada dia, tot baixant cap al fòrum, medita: “Sóc un home nou, aspiro al consolat, és Roma”.” (Quint Tul·li Ciceró, 102-43 ane: Petit manual de campanya electoral, en què aconsella al seu germà Marc Tul·li Ciceró)

Per als votants:
“La polis és una de les coses que existeixen per natura; i l’home és, per natura, un animal polític" (Aristòtil, 384-322 ane)
“L’home savi no ha d’abstenir-se de participar en el govern de l’estat, ja que és un delicte renunciar a ser útil als necessitats i una covardia cedir el pas als indignes” (Epictet, 50-125)
“Quan em pregunten si la diferència entre els partits de dreta i els d’esquerra, entre els homes de dreta i els d’esquerra encara té sentit, la primera idea que em ve al cap és que l’home que m’ho pregunta no és, certament, un home d’esquerra” (Alain, 1868-1951)
“El major càstig per als qui no s’interessen per la política és que seran governats per persones que sí que s’hi interessen” (Arnold J. Toynbee, 1889-1975)
“Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu” (Yves Montand, 1921-1991)
“La política, si no la fas, te la fan” (Joan Fuster, 1922-1992)