Interessos sense desitjos

L'interès particular d'individus concrets de l’espècie humana entra molt sovint en contradicció amb allò que podríem anomenar interès general de l'espècie humana.

Què ho fa que, en casos de contradicció, hi hagi persones que anteposen l'interès humà al propi individual?
Què ho fa que, en casos de contradicció, hi hagi persones que anteposen l'interès individual al comú humà?
Què ho fa que moltes persones susceptibles de ser afavorides per l'interès general no senten aquest interès comú com a propi i de vegades fins i tot s'hi mostren en contra, i no pas per afavorir cap gran interès particular?

Què ho fa que moltes persones susceptibles de ser afavorides per l'interès general queden entrampades en cabòries com déu, pàtria i rei?
Potser consideren més abastables, per a la felicitat, aquestes entelèquies metafísiques que no pas les entitats reals amb què es concreta l'interès general?
Potser per què no hi ha interessos més generals que d’altres i tots són, doncs, particulars i no pas comuns?
Cal buscar-ne les causes en els antecedents familiars, l'educació, l'autoformació, la vida viscuda al costat de persones semblants, etc?
Per què moltes persones que anteposen l'interès individual a l'interès humà intenten molt sovint fer passar el seu interès particular per l'interès general de tothom?

No sé si hi ha algú disposat a reflexionar o a respondre sobre totes aquestes preguntes. En qualsevol cas, com diu Ramon Alcoberro, "Procurar entendre per què els humans prenen decisions contràries als seus propis interessos continua essent, però, un exercici intel·lectual fascinant i de conseqüències radicals."