Irreverència a la mort!

Contra la mort, la força d'existir

Vénen dies en què els fetillers de la mort, amb les seves disfresses esperpèntiques, les seves imatges purulentes de sang i amb ciris fàl·lics encesos a prop d’una verge paridora, ocuparan de nou els espais públics per practicar els seus rituals i els seus exorcismes contra el cos i contra la vida, a la vista i a l’oïda de tothom.
Ningú, però, s’atrevirà a condemnar el seu espiritisme ni la seva bruixeria, com féu, en canvi, el seu Gran Fetiller Benet XVI en terres d’Àfrica.

I tot per raó d’un respecte i una tolerància tan malentesos que porten a oblidar que “Els tres monoteismes, animats per una mateixa pulsió de mort genealògica, comparteixen un conjunt de menyspreus idèntics: odi a la raó i a la intel·ligència, odi a la llibertat, odi a tots els llibres en nom d’un de sol, odi a la vida; odi a la sexualitat, a les dones i al plaer; odi al femení, odi al cos, als desitjos, als impulsos. A la vegada, el judaisme, el cristianisme i l’islam defensen la fe i la creença, l’obediència i la submissió, el gust per la mort i la passió pel més enllà, l’àngel asexuat i la castedat, la virginitat i la fidelitat monogàmica, l’esposa i la mare, l’ànima i l’esperit. Que és tant com dir crucificar la vida i celebrar el no-res...” (Michel Onfray: Tractat d’ateologia).