dimarts, 22 d’abril de 2008

"Diccionari per a ociosos" (Joan Fuster)


Joan Brossa: Poema visual

Gòrgies (#483-380 ane), filòsof grec, afirmava, com a bon sofista, que Qui té la paraula, té l’espasa: la paraula és l'única capaç de transformar la realitat perquè la inventa, la modifica i la comunica. No cal dir que féu un gran ús, professional, d’aquesta màxima ja que no és fàcil, tampoc avui, explicar que No existeix res. Si existís alguna cosa, no es podria conèixer. Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar, és a dir, defensar la inexistència de qualsevol veritat objectiva, l’ésser inclòs, sense una oratòria gran i convincent, i a sobre guanyar-se la vida, i força bé.
Lewis Carroll (1832-1898), en la continuació d’Alícia en Terra de Meravelles (1865), Alícia a través del mirall (1872), escriu aquest interessant diàleg.
- Quan jo faig servir una paraula -va insistir Humpty Dumpty amb un to de veu més aviat desdenyós- vol dir allò que jo vull que digui... ni més ni menys.
- La qüestió -va insistir Alícia- és si es pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents alhora.
- La qüestió -resolgué Humpty Dumpty- és saber qui mana... això ho és tot.

En resum, com que aquest blog també té amo, avui faig una breu definició de termes que tot sovint hi apareixen i que poden portar a confusió a més d’un lector:

Español: nacionalista que, en confondre estat i nació, professa una exacerbada admiració pel propi país, desfigura la realitat nacional pròpia i menysprea el caràcter igualitari de totes les cultures, llengües i nacions del mateix estat en favor únic i uninacional de la seva, que acostuma a aclamar amb el crit ¡Epaña!

Espanyol: nacionalista o no que, amb molt d’esforç propi i una gran paciència dels que no ho són, ha après que els sentiments no es poden imposar i que diversos són els homes i diverses les parles, per la qual cosa és capaç de tolerar fins i tot que el nom de la seva nació pugui ser escrit amb d’altres lletres, per exemple amb NY, encara que no hagi arribat a interioritzar la necessària convivència igualitària, i democràtica, de totes les cultures, llengües i nacions del mateix estat.

Catalunyès: nacionalista que, en enaltir interessos particulars de grup com a interessos generals i comuns, professa una admiració excessiva pel propi país, desfigura la nació pròpia amb una definició exclusivista (bons nacionals escollits contra mals nacionals a convertir) i excloent (socialment, lingüísticament, culturalment o territorialment), fins al punt d’escurçar, per apassionament, el mot d’ordre propi, Visca Catunya!, i que estima totes les cultures, llengües i nacions del mateix estat a excepció d'una la qual menysprea del tot.

Català: nacionalista o no que...



Francesc Pujols i Morgades (1882-1962): Profecia sobre els catalans, de Concepte general de la Ciència catalana (1918)