dijous, 24 d’abril de 2008

"TVC: La nostra, la de tots" (TV3)


Endogàmia: Regla que estableix l'obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc. Oposada a l’exogàmia, és una estratègia bàsica dels grups socials per mantenir la seva identitat sociocultural, les seves característiques i privilegis i la seva posició.

Les nacions petites no sols s’emmirallen en les grans, sinó que fins i tot acostumen a fer aportacions al fet identitari, si més no a l’hora de crear nous vicis. Ve d’antic el vici endogàmic de TV3: potser per això és la nostra, perquè tots els presentadors i totes les presentadores, i tots els tertulians i totes les tertulianes, acostumen a ser convidats i convidades de tots els presentadors i de totes les presentadores. Tots per a un i un per a tots o Avui per tu i demà per mi semblen els lemes d’aquesta TV on l’endogàmia porta gairebé a tothom a intercanviar els papers pels diversos platós amb la mateixa rapidesa i facilitat que el transformista Fregoli canviava d'aspecte, de veu i de registre. Tant li fot el tema, sia per parlar de les fulles, sia per parlar del rave, a tots els programets la mateixa gent: els mateixos cantants, els mateixos actors, les mateixes veus... Quina gent més sàvia la del meu petit país: quatre pontífexs que són, o han estat _en el cas dels prejubilats_, poqueta cosa en el seu ofici, ho saben tot de tot.
Però hi ha un altre vici cada cop més arrelat, i ben visible pels volts de Sant Jordi. Potser no us heu adonat de la quantitat de presentadors i presentadores, i de tertulians i tertulianes, de TV3 que no sols escriuen llibres: insubstancials, superficials, sintètics, oportunistes, brevíssims, etc, sinó que fins i tot, aprofitant-se de la feina mediàtica per la qual els paguem, els venen? Us estalvio la llista de la “fornada literària sorgida dels focus de TVC” i dels seus títols respectius: no voldria fer-los més propaganda i contribuir, encara més, a l’estupidament del país.
Cada cop més, però, el meu petit país sembla la gran mamella de tres mosqueters i alguna mosquetera, i a sobre per competir amb la mateixa porqueria que fan als altres canals. Quins temps aquells que només hi havia dos canals, i un encara no es veia o només emetia a determinades hores Momentos musicales!

4 comentaris:

Mallerenga ha dit...

Moltes vegades són els mateixos presentadors que et trobes també a la ràdio, com a presentadors, convidats o tertulians.
Som un país petit, però potser no tant.
Pel que fa als llibres-bolet d'aquests mediàtics, tinc sentiments contradictoris, com en tantes coses. Penso que hi ha un públic concret per a aquests llibres, que si no els compressin no en comprarien cap, però realment, és necessari que comprin aquests llibres? Els aportaran alguna cosa?

skorbuto ha dit...

Penso que, de vegades ens esverm massa aviat. Sí som un país petit i axiò té un problema, que la llista de famosos (aforunadament merescut, crec) és petita.

Dels patètics llibres mediàtics pots trobar-ne molts més en castellà (ahir vag tenir un atac d'urticària al trobar-ne un de la Bienvenida "norecodoquéz", famosa per sortir en pilotes amb un polític britànic)

No, el problema no és l'endogàmia de TV3, és l'endogàmia de la televisió en general.

Entre els programadors (d'ordinadors) tenim una dita. "Si funciona no el toquis", els programadors (de televisió) en tenen una semblant "Si funciona repiteix-lo fins que no funcioni." Així van cremar en una època a Emilio Aragón (p.ex.)

Siguem una mica menys autocrítics, a la fi, a més de catalans, som humans.

Carme ha dit...

Doncs potser si, Skorbuto que tens raó. Sempre tinc la impressió, llegint aquí i allà, que tot, tot, tot ho fem malament. Som realment tan desastres com ens volen fer creure, com ens volem fer creure a nosaltres mateixos? O som ni més ni menys que l'altra gent, que els altres països, com tothom, vaja, ni milors ni pitjors, amb vicis, errors i també coses bones, alguna ens en deu quedar...

I això dels llibres, tens raó Jo mateix, però estic amb la mallerenga, algun servei deuen fer a algú que no llegeix gran cosa més.

zel ha dit...

Quants dies sense passar...de vegades la feina ens allunya, o si més no, jo no ho sé gestionar prou bé...
Tens molta raó, i no només això, sembla que alguns d'aquests "conductors" s'han apropiat de veritats absolutes, i van fent un treball d'estrella mediàtica... Jo que escolto la ràdio, de vegades em desespero...bé, m'agrada el Barril i pocs més! Petons!