Primer fou l'home, després l'home del sac

Tot i l’existència real de l’home del sac (Origen de l'home del sac), Déu (home del sac ell mateix), com la Veritat, no existeix. I no calen demostracions. Les inexistències no necessiten de cap prova. El deure de prova pertoca als qui afirmen existències, no als que no les afirmen. Més enllà, doncs, de les afirmacions/negacions sobre realitats suprahumanes, per l’ateisme és més important d’explicar els mecanismes de poder que han fet que una mentida, o una equivocació, fos acceptada com l’autèntica i única veritat per molta gent. I en aquest sentit, cinc filòsofs són fonamentals per comprendre l’origen històric dels déus i del paper de l’home en la seva invenció i creació: Críties, per qui déu és un testimoni ideal al servei dels governants, Feuerbach (L’essència del cristianisme), per qui déu és la reconstrucció de l’home, Marx (Crítica de la filosofia del dret de Hegel), per qui déu és una forma de l’alienació, Nietzsche (La gaia ciència), per qui déu és una il·lusió, i Freud (El pervindre d'una il·lusió), per qui és el símbol totèmic sorgit de la divinització de la figura del pare.

Xenòfones de Colofó, filòsof de l’Escola d’Elea, palesa, enginyosament, com déu és una projecció ideal de l'home:
"Homer i Hesíode han atribuït als déus totes les coses que constitueixen vergonya i retret entre els homes: el robatori, l'adulteri i l'engany mutu.
Però els mortals s'imaginen que els déus han nascut i que tenen vestits, veu i figura humana com ells.
Els etíops diuen que els seus déus són xatos i negres i els tracis que tenen els ulls blaus i el pèl ros.
Si els bous, els cavalls o els lleons tinguessin mans i fossin capaços de pintar amb elles i de fer figures com els homes, els cavalls dibuixarien les imatges dels déus semblants a les dels cavalls i els bous semblants a les dels bous i farien els seus cossos tal com cadascú té el seu."

La impugnació més elaborada és, potser, aquesta: L’essència del cristianisme, Capítol 2: L’essència de la religió

Res a veure amb les finances del Vaticà, però in crescendo: mecenatge ateu