La independència "al loro"

Els resultats esportius farien pensar en un bon president. Si tenim present, però, que ell no acostuma a xutar i que les darreres declaracions, més que retratar un president esportiu, bon o mal president esportiu, continuen retratant un possible líder populista i popularista de la dreta nacionalista, haurem de concloure que no, que és un president nefast, perquè mai cap president esportiu havia gosat portar la instrumentalització personal del càrrec i del club als nivells als quals està arribant aquest, sigui en interès polític, econòmic o professional. Si a tota aquesta barroeria, hi afegim que encara resta un any de mandat, hem de preveure encara més declaracions que no contradiran en res allò que ja sabíem: l’independentisme no és de dretes ni d’esquerres perquè sempre és de dretes _si més no perquè, mentre no ha guanyat, qui prova d’exercir d’esquerres corre el perill de ser titllat d’antipatriota.
Pels nivells d’irracionalisme i irracionalitat amb què s’expressa, pel caràcter taumatúrgic i catàrtic que dóna a elements com un tros de drap, uns colors, una llengua, un enemic imaginari, etc, però, sobretot, per l’intent de diluir els conflictes socials darrera la màscara d’una falsa unitat, el laportisme se’ns revela igual com d’altres irredemptismes occidentals: identitarisme al servei d’una dreta pura, dura i perillosa per a la cohesió del país i per a l’esquerra del país. No cal, fins i tot, que aquests líders suposadament neutrals caiguin en la barrabassada d’excusar, sense vergonya, l’honorabilitat dels seus connacionals acusats de delictes gens menors amb suposats processos d’humiliació ordits per l’imperialisme exterior, per mostrar-nos l’elitisme i el classisme que s’amaga darrera del seu patrioterisme exalçat i exaltat.
C’est à dire, que els culers s’encomanin a Sant Guardiola, veritable artífex de les victòries, les passades i les futures, perquè aquest any, sense mocions de censura a l’horitzó que el puguin fer emmudir, qui presideix el club en dirà, com sempre, de l’alçada d’un campanar!