dilluns, 15 de març de 2010

Governar sota pressió i sota l’electoralisme més abjecte no és fàcil, però s’ha de fer!


Un pal de formigó sense base, sens cap tipus de fonamentació de ciment, dreçat en mig d’un camp a la plana inundable i oberta a quatre vents! Aquest pal, mig tombat entre Sant Jordi Desvalls i Colomers, impedia el pas del corrent elèctric cap a Colomers i Jafre. Una solució ben localitzada, força ràpida i senzilla, atenent la situació i la complexitat de les averies d’altres municipis, topava amb l’escàs pes demogràfic dels afectats: uns sis-cents habitants entre ambdós pobles. Dilluns a la tarda es tombava, sense que els seus cables es trenquessin, divendres al migdia s’aixecava amb el mateix cablejat: quatre dies, necessaris i imprescindibles, per convèncer, des de Colomers i des de Jafre, algú que Colomers i Jafre tenien una solució escassament complexa.
Pels comentaris dels treballadors vinguts de terres valencianes o d’altres indrets d’Espanya, molts ciutadans hem après, aquests dies, que la major part dels equipaments i materials elèctrics amb què s’enxarxen les nostres infraestructures energètiques de baixa i mitjana tensió ja fa anys que a Espanya no s’usen, que estan obsolets i caducats. La MAT ja no és cap excusa; els seus mateixos avaladors l’han desacreditat davant les opinions i les expressions d’aquests homes de Harrelson de l’electricitat que, gràcies al fet de no portar uniforme que en delati pàtria o nacionalitat, han estat més ben rebuts que d’altres i han pogut col·laborar en la reconstrucció de la xarxa elèctrica catalana. I dono fe que ho fan amb eficiència, eficàcia i efectivitat!
Catàstrofe natural? Sens dubte que un aiguat o una sequera, un incendi o una nevada són fenòmens naturals, més o menys previsibles. Però les seves conseqüències prenen un altre caire quan veus en quin estat estava un pal o quan sents determinats comentaris de gent del ram. Per això és inútil, malgrat els voltors de l’electoralisme, desviar el tema de les deficiències d’aquests dies amb referències a la MAT o a la poruga actuació governamental.
Això no obstant, serà a partir d’ara, en la política que s’adopti en relació a les companyies elèctriques i la reconstrucció de la xarxa bàsica, que el govern podrà ser jutjat objectivament, amb totes les conseqüències que calgui si no és capaç de forçar les companyies a les indemnitzacions i les inversions que les factures de la llum exigeixen.
Governar sota pressió i sota l’electoralisme més abjecte no és fàcil, però s’ha de fer!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

MENTRES LES COMPANYIES ELECRIQRES PAGUIN PART DE LES CAMPANYES ELECTORALS A QUASI TOTS EL PARTITS.....OUS A VENDRER,AMIC MEU.
JUGANT AMB BCN.

Mallerenga ha dit...

I més d'una setmana després se segueixen tirant els plats pel cap els uns als altres. Hi ha molta gent que segueix donant les culpes de tot a la neu, i les elèctriques juren i perjuren que els equipament i materials no són obsolets. Això sembla una roda que no pari. En trauran l'aigua clara? Jo tinc força clar el que ha passat, i només espero que tot aquest merder serveixi perquè no torni a passar això, encara que nevi tres setmanes seguides.
(Per cert, aquest blau elèctric sobre fons negre és gairebé impossible de llegir...)
Nanit!