dilluns, 22 de març del 2010

La musa del blog

Atena naixent armada del cap de Zeus: detall d’un lékythos àtic de figures negres del segle V ane, avui al Museu del Louvre de París

Fins fa quatre dies pensava que era el mussol. Doncs no, una lectura més atenta dels clàssics sembla portar a la conclusió que la musa _ornitològica_ d’aquest blog ha de ser la xibeca. En efecte, l’òliba, i no pas el mussol, era el símbol de la deessa Atena. Per això fa dos dies que he rectificat la presentació del blog.



Segons la mitologia, mentre Metis estava embarassada de Zeus, Urà i Gea van revelar a Zeus el perill que corria si Metis infantava un fill: aquest li prendria el poder.
Per evitar-ho, Zeus devorà Metis. Al moment del part, però, un intens maldecap portà Zeus a manar a Hefest que amb la destral li esberlés el cap. Fou així que naixé una jove completament armada, Atena.
Atena, protectora d’Atenes, fou la deessa verge de la guerra i les victòries militars: per això se l’acostuma a representar dreta i armada, amb elm i llança, i amb l’ègida de pell de cabra amb el cap de la Gorgona envoltat de serps i una Nike alada de la victòria.
Aquest caràcter guerrer sembla contraposat a d’altres representacions o personificacions: en efecte, Atena, simbolitzada també per una olivera i per una òliba, és també la deessa de la saviesa i la intel·ligència, del filar i el teixir, de l’art de navegar (col·labora en la construcció d’Argos, el primer vaixell), dels fusters (inventa el carro i el fre dels cavalls, i col·labora en la construcció del cavall de Troia). Es tracta, però, contràriament a la força bruta i violenta que representa Ares, de la tàctica i l’estratègia, de l’astúcia i l’enginy amb què acompanya, per exemple, Ulisses en el seu llarg viatge de retorn.
Es tracta, doncs, d’una deessa que, amb tota la sèrie de dons i de competències que protegeix i representa, sintetitza i organitza la civilització amb una divisió precisa de funcions i papers entre les dones, els artesans, els guerrers i els filòsofs.
En resum, he canviat d'au, però no pas de dea.

2 comentaris:

zel ha dit...

Com se t'ha acudit que un blog té musa? I el meu, hauria de tenir "muso" o "mus"? Mai havia pensat en això, mira farem un apadrinament... jejeje, salut, amic!

Anna Maria Villalonga ha dit...

M'encanta que la musa sigui l'òliba, la representació de Pal·las Atenea, la meva deessa de l'ànima, la portadora de notícies, oh.
Fantàstic, Jo.