Raons per a l’optimisme, o com els problemes ja contenen la solució

A propòsit d’aquests textos de Marx i de Gramsci, difícilment podem solucionar un problema del qual no s’ha parlat, perquè, si no se n’ha parlat, no pot existir com a problema. En canvi, quan podem parlar d’un problema, no estem ja en camí de solucionar-lo? Perquè la solució, com el mateix problema, és expressió d’unes mateixes condicions materials que fan visible l’un i fan possible l’altra.

Karl Marx: Prefaci a Contribució a la crítica de l’economia política
“Cap formació social desapareix abans d’haver-se desenvolupat totes les forces productives que caben en el seu si i mai apareixen noves i més elevades relacions de producció abans que hagin madurat en el si de la societat antiga les condicions materials de la seva existència. Per això la humanitat es proposa sempre únicament els objectius que pot abastar, ja que, ben mirades les coses, aquests objectius només apareixen quan ja existeixen o, com a mínim, s’estan gestant les condicions materials de la seva realització”

Antonio Gramsci: Introducción a la filosofía de la praxis

“S’han de recordar sempre els dos punts entre els quals oscil·la aquest procés: a) que cap societat es planteja tasques per a la solució de les quals no existeixin ja o estiguin en vies d’aparició les condicions necessàries i suficients; b) que cap societat desapareix abans d’haver expressat tot el seu contingut potencial.” (p. 68, nota 8, sobre la consciència política)

“la societat només es planteja comeses per a la solució de les quals existeixen ja les condicions de realització” (p. 132, sobre la moral del materialisme històric)

Antonio Gramsci: Política y sociedad

“a) la humanitat es planteja sempre els problemes que pot resoldre; el problema mateix només sorgeix quan ja existeixen les condicions materials de la seva solució o, com a mínim, estan en procés de gestació; b) una formació social no desapareix abans que s’hagin desenvolupat totes les forces productives que caben al seu si i mai apareixen noves i més elevades relacions de producció abans que hagin madurat les condicions materials de la seva existència en el si de la societat antiga.” (p. 22, citant el Prefaci a la Crítica de l’Economia Política, sobre la formació dels grups polítics actius, la funció de les grans personalitats en la història, i en contra de qualsevol “miracle” supersticiós)

“Cap formació social desapareix abans que s’hagin desenvolupat totes les forces productives que caben al seu si, i mai apareixen noves i més altes relacions de producció abans que hagin madurat en el si de la societat antiga les condicions materials de la seva existència.” (p. 52, traduint el Prefaci a la Crítica de l’Economia Política, sobre les relacions entre l’estructura i les superstructures)

“Hem de moure’ns en l’àmbit de dos principis: a) que cap societat es planteja cap tasca per a la solució de la qual no existeixen ja, o estan, com a mínim, en vies d’aparició i desenvolupament, les condicions necessàries i suficients; b) que cap societat desapareix ni pot ser substituïda si abans no s’han desenvolupat totes les formes de vida que estan implícites en les seves relacions.” (p. 118, sobre les correlacions de forces)

“els dos principis fonamentals de ciència política: a) que cap formació social desapareix mentre les forces productives que s’han desenvolupat en el seu si troben lloc encara per al seu desenvolupament progressiu ulterior; b) que la societat només es planteja tasques per a la solució de les quals s’hagin gestat ja les condicions necessàries” (p. 152, sobre la “revolució passiva”)

“la societat només es planteja els problemes per a la solució dels quals existeixen ja les condicions materials” (p. 169, sobre la formació d’una voluntat col·lectiva)

En resum, qualsevol solució és encara una expressió del problema que pretén solucionar o, encara millor, tot problema porta implícita una solució.
Corol·lari: tot és qüestió de temps, i aquest depèn dels humans que l’empenyen o el frenen!