EMIC i ETIC

L'any 1978 Nigel Barley, doctor en antropologia, va anar al Camerun per portar a terme la seva primera experiència de treball de camp antropològic. I va estar a punt de ser l'última. Però va sobreviure i va escriure aquesta divertida crònica de la seva estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure durant dos anys. Instal·lat en una cabana de fang per estudiar els costums i les creences d'aquesta societat, Barley sabia com s'havia de fer el treball de camp, però va descobrir de seguida que la teoria no tenia en compte la naturalesa el·lusiva de la societat dels dowayos, que es negaven a adaptarse a les normes. En aquest relat sincer, divertit i compulsiu del seu primer any d'estada a l'Africà, el doctor Barley —que va sobreviure a l'avorriment, al desastre, a la malaltia i a l'hostilitat— fa una introducció decididament irreverent a la vida d'un antropòleg social amb un gran enginy i destresa (Descripció de l'editorial). Un llibre que passa xuclant (Opinió personal).

Introducció en l’antropologia

Els conceptes emic i etic foren introduïts a l’antropologia a partir dels anys seixantes per Marvin Harris (1927-2001), antropòleg estatunidenc que va crear una nova estratègia antropològica anomenada materialisme cultural.

Antecedent en la lingüística

L’antecedent, però, dels dos conceptes cal buscar-lo en la lingüística, ciència en la qual Kenneth Lee Pike (1912-2000) proposà, l’any 1854, la distinció entre fonèmica (o fonologia), l'estudi dels fonemes d’una llengua: les unitats funcionals mínimes i distintives per als parlants de qualsevol llengua _que, per exemple, permet de copsar a qualsevol la diferència oral entre casa i caça_, i fonètica, l'estudi dels sons de la parla: les realitzacions concretes dels fonemes pels parlants de qualsevol llengua _amb diferències, per exemple la que trobaríem en la realització de la d en dau i radar, només distingibles per persones entrenades.

Explicació dels dos conceptes

Marvin aplicà els dos conceptes en l’antropologia com les dues mirades, visions o interpretacions que poden tenir els fets o les conductes culturals segons provingui des de l’interior o des de l’exterior de la cultura, és a dir, segons si els subjectes o agents formen part o no de la cultura concreta. D’una banda, ens trobem amb la interpretació o explicació que la pròpia cultura ens ofereix a través dels seus subjectes participants: la visió emic, a partir dels conceptes i les distincions que la pròpia cultura considera significatius i apropiats. De l’altra, la descripció que des de fora de la cultura ofereix l’observació de l’antropòleg o qualsevol observador extern: la visió etic, a partir dels conceptes significatius de la realitat vista des de l’exterior.

Utilitat dels dos conceptes

D’acord a la seva mateixa estratègia de materialisme cultural, que proposa una ordenació i jerarquització de les explicacions causals en la cultura d’acord a infraestructura, estructura i superestructura, la perspectiva emic seria, com a visió de la persona copartícip o nadiua de la mateixa cultura, un element més de la superestructura, amb les idees, les il·lusions, els pensaments, etc, dels subjectes de la cultura en qüestió. És la perspectiva més idònia per a la comparació de les diverses cultures entre elles.

La perspectiva etic, que des del materialisme cultural partiria de la infraestructura, permet determinar les causes dels processos culturals amb les seves semblances i les seves diferències.

Exemples

De manera il·lustrativa, ens poden servir els viatges de Cristòfor Colom. Arran del desembarcament a Amèrica, Colom, els Reis Catòlics i d’altres col·laboradors en la iniciativa no s’estaven d’afirmar, des de la societat i l’època pròpies (perspectiva emic), que Colom havia aconseguit d’arribar a les Índies per la ruta occidental. Per a nosaltres, observadors externs (perspectiva etic), privilegiats per la geografia i la història, podem afirmar que Colom va descobrir el nou continent americà.

Un altre exemple podria ser la qüestió de les vaques sagrades en l’hinduisme. Des de l’explicació emic, hi ha motius de caràcter religiós que no permeten el sacrifici d’aquests animals. La visió etic, en canvi, troba l’explicació de la salvaguarda de les vaques en el seu paper econòmic i ecològic en la relació entre home i natura: els fems de les vaques són utilitzats com a combustible i com a adob, les vaques no competeixen alimentàriament amb els homes i proporcionen aliments com la llet i el formatge.