“Clivell de la serra, / dins un solc de terra / tanca un paradís.” (Joan Alcover)

Serra de Tramuntana de Mallorca

Només havien començat a creuar lleument llurs mirades, i no havien pas pensat d’irar cap déu. Ni tan sols havien tingut temps de sospitar que els déus es poguessin irar per voler fressar costers de muntanya. La maltempsada, però, els sorprengué al començament del seu pas pel tarter, i l’aiguat els portà impetuosament rostos avall, encara que per xaragalls força divergents.

No fou fins al cap de moltes passes desaparellades que aconseguiren remuntar i, refets els camins xaragallosos, convergir de nou en la tartera rocallosa. Tot i alguna mirada enrere, aquest cop es determinaren a deixar el pedrigoleig tan ràpidament com poguessin: volien assolir com més aviat millor la carena atramuntanada des d’on podrien d’albirar i assaborir els horitzons que d'altres déus havies reservat per a ells sols només.

NOTES DE DEIÀ

Joan Alcover

I

Baixa la pendent

d’estret horitzó,

mitja carreró

i mitja torrent.

Cada casa sent

pel seu pontarró

passar la remor

de l’aigua corrent.

El saltant eixorda;

la figuera borda

li dóna ombradís.

Clivell de la serra,

dins un solc de terra

tanca un paradís.

II

Les parres ombregen

llenyers i pedrissos,

dones qui feinegen,

nins bellugadissos.

Les figues verdegen

damunt els canyissos;

els galls se passegen

enamoradissos.

El fullam tremola,

la vella s’acosta

al foc de la llar.

La vida s’escola,

el sol va la posta

i el torrent al mar.

III

Roja clavellina

surt de la foscor

de l’alt finestró

que el parral domina.

Passa la veïna

son escarpidor

per la lluentor

del cap de la nina.

Blanca de bromera,

cau la torrentera

amb sa veu de tro.

Cloqueja la lloca;

un home badoca,

...i l’home sóc jo.