dissabte, 25 de setembre de 2010

"L'entreteixit del temps no mostra cap / fissura, flueix sempre, ineluctable." (Miquel Martí i Pol)

La fugacitat del temps en el quadre La persistència de la memòria o Els rellotges tous, de Salvador Dalí

Entre els tòpics literaris d'arrel grecollatina sobresurt el motiu de la fugacitat del temps: tempus fugit, “el temps vola”, amb què s’expressa la perennebilitat i la provisionalitat de la vida.

Sed fugit interea, fugit inreparabile tempus
Però mentrestant s’escapa, fuig el temps irremeiablement
     Virgili, Geòrgiques III, 284

Omnia fert aetas, aninum quoque
Tot s’ho emporta el temps, també l’ànim
     Virgili, Bucòliques, 9, 51

Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit brevis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Els sols poden posar-se i sortir:
nosaltres, tan aviat com s'acabi la breu llum,
haurem de dormir una nit eterna.
     Catul, Carmina, 5, 4

¡Que se nos va la Pascua, mozas,
que se nos va la Pascua!
Mozuelas las de mi barrio,
loquillas y confiadas,
mirad no os engañe el tiempo,
la edad y la confianza.
No os dejéis lisonjear
de la juventud lozana,
porque de caducas flores
teje el tiempo sus guirnaldas.
¡Que se nos va la Pascua, mozas,
que se nos va la Pascua!
     Luis de Góngora, Que se nos va la Pascua

Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte
contemplando
cómo se pasa la vida,
cómo se viene la muerte
tan callando,
cuán presto se va el placer,
cómo, después de acordado,
da dolor;
cómo, a nuestro parecer,
cualquiera tiempo pasado
fue mejor.
     Jorge Manrique, Coplas por la muerte de su padre