divendres, 25 de gener de 2008

Potser l'hivern no és ni el fred ni la neu

Aquest hivern és, ara per ara, massa sec i moderat [ai, detractors del canvi climàtic!] per atribuir l'origen de qualsevol glaçada a les inclemències de la meteorologia. És clar que, sense esma ni virior ni deler, pot glaçar fins i tot sota el sol roent d'estiu.

No hago caso y te espero
cerquita del fuego
por si quieres calentar
tu corazón de hielo,
que tanto frío no es bueno...
Cuando llego tú te vas.

(Despistaos: Corazón de hielo, de l'àlbum Y a tí qué te importa?)

5 comentaris:

Striper ha dit...

Si tens on refuxiarte per sentir l'escalfor qui diu que no es bo el fret.

rosa ha dit...

i tant pots trobar gel al lloc més càlid del planeta, parlant de relacions humanes.
hi ha gent que porta el gel a prop del cor.

zel ha dit...

Ja ho crec, hi ha gent que em glaça el cor només de sentir-ne el nom, hi ha dies glaçats de solitud i de tristesa, hi ha vides gelades per no tenir amor, cert... Petons

Carme Fortià ha dit...

Falta el fred, encara que a vegades ens sorpren a la vora de la llar de foc...

Carme ha dit...

Veus? Això no ho coneixia. Però és veirtat tenir el cor glaçat no és bo...