diumenge, 13 d’abril del 2008

14 d'abril: Salut i República!




"Poble de Barcelona! Els homes triomfants a les eleccions acabem de prendre possessió de l'Ajuntament i proclamem la República, que és el règim que havíem promès al poble"
(Lluís Companys, matí, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona)

"En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de les Repúbliques Ibèriques"
(Francesc Macià, migdia, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona)

"Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Preguem que cada català, així com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."
(Francesc Macià, tarda, des del balcó del Palau de la Diputació de Barcelona, avui de la Generalitat)

"Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i com allò pel qual havien lluitat s'aconsegueix a pesar de la seva derrota, i com, quan això arriba, resulta ser diferent d'allò que es proposaven, i com altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven d'abastar sota un altre nom."
(William Morris, 1834-1896: Un somni de John Ball, 1886-1887)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Salut i República, Jo mateix!

Striper ha dit...

Si monjas i curas supieran....