ZP(inotxo)

I distrets amb la flamant Ministra de Defensa Chacón i el flamant Ministeri d’Igualtat per a una flamenquista, pocs s'han adonat com ZP ens ha fotut altre cop:

1. La dissolució del Ministeri de Medi ambient en un Ministeri d’Agricultura i Medi ambient vol dir deixar les polítiques contra el canvi climàtic, de residus, de mobilitat sostenible, de medi marí i de l'aigua en mans d'Elena Espinosa, la ministra més insostenible _mediambientalment parlant_ del passat govern: gran avaladora i defensora de l’agricultura industrial i els cultius transgènics i dels grans lobis agropecuaris, contaminadors i dilapidadors de territori i d'aigua, què pot representar per al medi natural?.
2. La separació de les polítiques socials del Ministeri de Treball i Immigració i la seva inclusió en el Ministeri d’Educació, Assumptes socials i Família sembla una bona estratègia per dissimular l’escassa dotació de recursos amb què ha nascut la nova llei de dependència.
3, La separació d’Universitats del Ministeri d’educació i la seva inclusió en el Ministeri d’Investigació i Desenvolupament, alhora que suposa el trencament de la continuïtat del sistema educatiu, sembla el primer pas per a un retorn a una universitat feta a mida de les elits.
4. Magdalena Álvarez conserva el Ministeri de Foment, la qual cosa no deixa de ser un mal símptoma de l’escassa disposició de ZP als traspassos de rodalies, ports i aeroports.
5. César Antonio Molina conserva el Ministeri de Cultura, i els papers de Salamanca, és clar.

Sens dubte que la fama de superficial, fals i astut amb què és conegut ZP sembla ben fonamentada, i encara més després d’aquest futur ple de retorns al passat. És clar que el noi s’ha desempallegat dels companys de viatge incòmodes _ERC, ICV, IU_ que el marcaven i vol Duran de ministre. Aviat, aviat...