"Déu no juga als daus!" (Albert Einstein): reflexions sobre l'atzar, la necessitat i la llibertat

Demòcrit: “Tot el que existeix al món és fruit de l’atzar i de la necessitat.”

Epicur (Carta a Meneceu): “Perquè, qui podries considerar superior a aquell que té opinions piadoses envers els déus i es mostra impàvid en relació a la mort, que coneix què és el bé segons la naturalesa i té clara consciència que el límit dels béns és fàcil d’assolir i el límit dels mals, al contrari, és de poca durada o bé comporta penes lleugeres, que es burla del destí que alguns consideren senyor absolut de totes les coses, afirmant que algunes es produeixen per necessitat, altres casualment, altres, en fi, depenen de nosaltres, ja que veu que la necessitat és irresponsable, l’atzar inestable, en canvi la nostra voluntat és lliure i per aquest motiu digna de merèixer retrets o lloances? Gairebé era millor creure en els mites sobre els déus que ser esclau de la predestinació dels físics; ja que aquells ens donaven l’esperança de poder commoure els déus mitjançant les ofrenes; el destí, en canvi, és implacable. El savi no considera l’atzar com una divinitat, tal com creu la majoria de la gent, ja que cap acte dels déus no es troba mancat d’harmonia, ni considera l’atzar com una causa no fonamentada en la realitat, ni creu tampoc que doni als humans cap bé o cap mal respecte a la seva vida feliç, sinó tan sols que l’atzar és l’origen de grans béns i de grans desgràcies. El savi creu que val més ser assenyadament desgraciat que insensatament feliç; però és d’altra banda millor que en les nostres accions el bon judici sigui coronat per la fortuna.”

Hegel: “La llibertat és la necessitat compresa.” “La història és el progrés de la consciència de la llibertat.”

Friedrich Engels (L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat): “Però l'atzar només és un dels pols d'una interdependència, l'altre pol de la qual es diu necessitat. En la natura, on també sembla dominar l'atzar, fa molt temps que hem demostrat en cada domini particular la necessitat immanent i les lleis internes que s'afirmen en aquell atzar. I el que és cert per a la natura, també ho és per a la societat. Com més escapa del control conscient de l'home i se sobreposa a ell una activitat social, una sèrie de processos socials, quan més abandonada sembla aquesta activitat al pur atzar, tant més les lleis pròpies, immanents, d’aquest atzar es manifesten com una necessitat natural.”

Jo mateix: “Mentre atribuïm les bonances o les inclemències a l’atzar, mentre no comprenem que dins d'aquest atzar hi ha lleis o necessitats que el converteixen en inevitable, mentre la llibertat només sigui una acomodació a les necessitats existents, les coses només poden ser com són: fruit de l’atzar, la predestinació, els déus, el pecat original, la culpa eterna, el destí, etc. Tot i que fins i tot els creients han deixat de fer vots o rogatives per la pluja ja fa una colla d'anys, qui s’alça o es rebel·la, però, contra tantes quimeres i il·lusions enervants? I tant que convé! si més no pels que pensem que un altre món és necessari i possible."