I de caps al Carnaval!

S'ha acabat el cicle de Nadal, i hem sobreviscut: religiosament, econòmicament, literàriament, musicalment, climàticament, gastronòmicament parlant, etc.

Potser alguna felicitació hagi quedat encallada en algun racó i encara no t'hagi arribat: no l'esperessis pas. Si més no perquè una felicitació sense arribar no deixa de ser, per esperada, tota una felicitació. Com un sms, un email, una carta, una postal o una trucada no arribats tampoc deixen de ser-ho, precisament perquè algú els espera. El fet determinant és l'espera del receptor i no pas la voluntat de l'emissor, i més sabent que una indelicadesa d'aquest estil en aquesta època de l'any no és mai fruit de la improvisació ni de l'atzar. Consola't pensant que aquests dies els diversos serveis de comunicació funcionen a tot drap i estesos, i que molts possibles remitents van atrafegats per a tothom, o per a quasi tothom. D'altra banda, ara ve el Carnaval, època d'arrauxament i disbauxa, i potser algun d'aquests possibles emissors podrà tornar-se més delicat i sensible, encara que sigui amb una altra màscara.

Perquè en totes les festes, paganes i religioses, els humans tenen per costum de posar-se una màscara. I si un clau en treu un altre, després d'una pallassada en ve una altra.