"Per què millor la música que el soroll?" (Hubert Reeves)

Potser amb una partitura com la de la imatge, les meves formació i sensibilitat musicals haurien estat una altra cosa, però qui fa el que pot no està obligat a més. Ara, un cop vista la partitura, i assajades algunes de les seves notes, un no pot estar-se de pensar que potser sí que tothom hauria de viure amb música, fins i tot aquells persones que a través del soroll intenten fer-nos passar bou per bèstia grossa, fins i tot en qüestions musicals, o gairebé. Perquè, a menys que, distrets en les coses espirituals, no ens hàgim perdut alguna cosa, és difícil d’entendre com els jerarques eclesiàstics poden ser doctes doctors en tantes i tantes coses: sexe, família, educació i altres músiques força allunyades de la seva pròpia vida, i d’allò que pensàvem que era la seva missió pastoral terrenal.

"Davant de la meva finestra plana, graciosa, una oreneta. Porta menjar als seus petits. Les ciències biològiques ens han revelat el sorprenent grau d’arranjament i d’organització material, la fantàstica quantitat de reaccions químiques perfectament sincronitzades que s’amaguen darrera d’aquest senzill esdeveniment de la vida quotidiana. És, per analogia, la música de la natura que es manifesta." (Hubert Reeves: Paciència dins l’atzur. L’evolució del cosmos, 1981)