Ni ganes, fetiller!

El arzobispo de Pamplona considera al Ejecutivo socialista contrario a la doctrina católica
Monseñor Sebastián: "No es compatible" ser socialista y cristiano

I tant, i tant, que en teniu de raó aquest cop, individu (de porc i de senyor, se n'ha de venir de mena, diria en Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva) Sebastián, ni compatible ni necessari ni convenient. Llàstima, però, que aquest socialisme que blasmeu sigui tan i tan poc roig, i, a banda de protegir els privilegis econòmics d'aquells que més obtenen amb reduccions impositives que trenquen la progressivitat del sistema impositiu, encara destini directament i indirecta massa diners a l'església indigna que indignament representeu.

Cristià? Ni ganes! Socialista? Com més roig, millor! Què us havia portat a pensar, individu Sebastián, que desitgéssim ser ambdues coses alhora sinó la vostra prepotència i el vostre totalitarisme? A resar i a dir missa a l'església, a cagar a la via!

"El malestar religiós és alhora l'expressió del malestar real i la protesta contra el malestar real. La religió és la lamentació de la criatura oprimida, el cor d'un món sense cor, com l'esperit de les condicions sense esperit. És l'opi del poble.

Abolir la religió com la felicitat il·lusòria de la gent és demanar la seva felicitat real. Demanar d'abandonar les il·lusions sobre l'actual estadi de les coses és demanar d'abandonar un estadi de les coses que necessita il·lusions. El criticisme de la religió és per tant embrionàriament el criticisme de la vall de llàgrimes, l'halo del qual és la religió." (Karl Marx: Introducció a la Crítica a la filosofia del dret de Hegel, 1844)