Penso que desbarra, President Pujol

EN CATALUÑA SE MATÓ A "MUCHA MÁS GENTE DE DERECHAS"
Pujol dice que la Generalidad debe pedir perdón por las atrocidades cometidas durante la Guerra Civil

Primer, perquè els morts civils d’una guerra incivil no són mers números, no són pesos que hom pugui posar a cap platet de la balança i utilitzar-los per avaluar la justícia o injustícia de la seva mort, de cap mort.

Segon, perquè en qualsevol guerra incivil hi ha víctimes i botxins a tot arreu.

Tercer, perquè no es pot posar al mateix sac aquells que s’aixecaran només il·legalment contra un règim constituït democràticament i aquells que legalment, i també amb il·legalitats, defensaren la vigència d’aquest règim.

Quart, perquè no es poden posar en un mateix sac les víctimes d'una guerra incivil i les víctimes d'una repressió ferotge en una època anomenada "de paz".

I cinquè i últim, perquè els vencedors, els victoriosos, bé prou que s’han encarregat d’honorar i homenatjar les víctimes pròpies: o no recorda ja que els "monumentos a los Caídos por Dios y por la Patria" que hi havia a la plaça de cada municipi del nostre país natal només es referien a uns i no pas a tots?

I si això ha estat així durant quaranta anys, vostè pensa que recordar les altres víctimes ara va en detriment del cel guanyat per les víctimes del bàndol vencedor? O potser és que el cel, si és que hi ha cel, també és classista?

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva hi afegeix: Mentre els familiars d’uns van ser premiats amb tota classe de prebendes (estancs, quioscos, feines de per vida en totes les administracions, etc), els familiars dels altres no van ni tenir el dret d’enterrar els seus morts. “L’any 1957, quan em vaig casar, per l’Església és clar, vam portar el petit ram de núvia a la fossa comuna, abandonada i tancada, del cementiri de Girona, on estava enterrat General Teixidor Soler, el meu sogre, natural d’Adri. En tornar del petit viatge de nuvis, vam tornar a visitar el Cementiri: el ram ja no hi era i el seu llaç era llençat en una paperera. Un altre dia, amb motiu d’una altra desbarrada de la dreta, podrem parlar del seu afusellament en el “primer año de la Victoria", és a dir, de paz.”