dimarts, 8 d’abril del 2008

Penso que desbarra, President Pujol


EN CATALUÑA SE MATÓ A "MUCHA MÁS GENTE DE DERECHAS"
Pujol dice que la Generalidad debe pedir perdón por las atrocidades cometidas durante la Guerra Civil

Primer, perquè els morts civils d’una guerra incivil no són mers números, no són pesos que hom pugui posar a cap platet de la balança i utilitzar-los per avaluar la justícia o injustícia de la seva mort, de cap mort.
Segon, perquè en qualsevol guerra incivil hi ha víctimes i botxins a tot arreu.
Tercer, perquè no es pot posar al mateix sac aquells que s’aixecaran només il·legalment contra un règim constituït democràticament i aquells que legalment, i també amb il·legalitats, defensaren la vigència d’aquest règim.
Quart, perquè no es poden posar en un mateix sac les víctimes d'una guerra incivil i les víctimes d'una repressió ferotge en una època anomenada "de paz".
I cinquè i últim, perquè els vencedors, els victoriosos, bé prou que s’han encarregat d’honorar i homenatjar les víctimes pròpies: o no recorda ja que els "monumentos a los Caídos por Dios y por la Patria" que hi havia a la plaça de cada municipi del nostre país natal només es referien a uns i no pas a tots?
I si això ha estat així durant quaranta anys, vostè pensa que recordar les altres víctimes ara va en detriment del cel guanyat per les víctimes del bàndol vencedor? O potser és que el cel, si és que hi ha cel, també és classista?

En Jordi de Girona que viu a Caçà de la Selva hi afegeix: Mentre els familiars d’uns van ser premiats amb tota classe de prebendes (estancs, quioscos, feines de per vida en totes les administracions, etc), els familiars dels altres no van ni tenir el dret d’enterrar els seus morts. “L’any 1957, quan em vaig casar, per l’Església és clar, vam portar el petit ram de núvia a la fossa comuna, abandonada i tancada, del cementiri de Girona, on estava enterrat General Teixidor Soler, el meu sogre, natural d’Adri. En tornar del petit viatge de nuvis, vam tornar a visitar el Cementiri: el ram ja no hi era i el seu llaç era llençat en una paperera. Un altre dia, amb motiu d’una altra desbarrada de la dreta, podrem parlar del seu afusellament en el “primer año de la Victoria", és a dir, de paz.”

5 comentaris:

Josep B. ha dit...

Ja n'hi ha prou de demanar perdó, ells no ho han fet, continuen estant segurs de ser els guanyadors, no han fet un sol pas per la reconciliació.

No hem de demanar perdó per res.

Striper ha dit...

Si que desvaria aquet home una mica si.

Mallerenga ha dit...

Hi ha famílies que en fan, del desvariejar, una qüestió d'estil.

zel ha dit...

Què vols, en certes coses ha dit coses aprofitables, però en segons què ha perdut uns papers que no sé ben bé si havia trobat mai, si més no, saber-los llegir...conservador i ...alguna cosa més...

Anònim ha dit...

La lluita per l'anul·lació dels judicis sumaríssims sense defensa que es van fer als republicans, pel sol fet de ser-ne, encara avui dura. L'Associació de Familiars dels Represaliats pel Franquisme és l'entitat que lidera la demanda d'aquesta anul·lació. L'entitat és Creu de Sant Jordi 2007. La Generalitat de Catalunya, amb el govern tripartit al davant, va voler rentar-se la cara i comprar el silenci dels seus membres amb aquesta "Creu". El membres de l'Associació que lliuten per la defensa, encara avui, dels seus familiars, no van acceptar la Creu de manera personal i la van cedir als seus avis, pares, oncles, germans... en homenatge a uns homes i dones que van lluitar pels seus ideals i van ser acusants com el meu avi d'assassí.