dissabte, 14 de juny de 2008

Ara!



Extret del Diari de Girona, 13 de juny de 2008

Tenim un govern en el qual els tres partits que el componen s'han manifestat antitransvasistes, potser amb graus de convicció diferents i per motius diversos. Reiteradament determinats sectors socials s'han mobilitzat sota la bandera declarada de l'antitransvasisme.
MENTRESTANT, UNS TRES MILIONS de ciutadans i ciutadanes corren en el risc de quedar-se sense aigua i el Ter fa aigües sense aigua. Sembla, doncs, que l'antritransvasisme no és només una paraula de moda, sinó que s'ha convertit, per uns i altres, en la manera fàcil i ràpida d'anomenar allò que d'altres anomenen la nova cultura de l'aigua. La nova cultura de l'aigua parteix d'unes premisses fonamentals que podríem resumir més o menys així: l'aigua és un bé escàs, un recurs mal distribuït i de disponibilitat desigual, i amb unes funcions específiques i necessàries al lloc o conca on és present, i que estem acostumats a contaminar i a malbaratar, la qual cosa exigeix que els únics animals racionals de la "creació" hi introduïm _com no hauria de ser altrament en l'economia de mercat, l'energia, la producció, etc_ allò que ens hauria de caracteritzar: raó, és a dir, estalvi, eficiència, reutilització, etc.
La nova cultura de l'aigua, simplificadament l'antitransvasisme, no significa només oposició a la interconnexió de conques o al transvasament d'aigua d'un riu a un altre, sinó que té també unes conseqüències lògiques de molt més abast: d'una banda la limitació definitiva de nous creixements a la conurbació barcelonina, i a d'altres àrees urbanes més properes a nosaltres, pel fet de no disposar dels recursos hídrics suficients no ja per a nova població sinó fins i tot per a la demografia actual, d'una altra el reequilibri territorial de la població i les activitats econòmiques i, mal que cogui, una guinda, la derogació definitiva de la Ley 15/1959, de 11 de mayo, el fonament legal del transvasament, aquest sí que indiscutible fins i tot semànticament, del Ter.
Amb tota la cautela que calgui i amb tota la gradualitat necessària i imprescindible, que inclouen des de declaracions solemnes fins a projectes concrets que permetin un retorn progressiu de cabals, l'antitransvasisme, a casa nostra, es clou amb la supressió d'una llei que hipoteca el manteniment natural del mateix riu. I més enllà de la sequera cíclica mediterrània o del trasllat de la desertització a paral·lels cada cop més al nord dels habituals a causa del canvi climàtic, i a banda de les justes mesures actualment en curs, aquests són els reptes que des de la nova cultura de l'aigua o des de l'antitranvasisme ens cal exigir, des de la coherència, la lògica i la racionalitat, perquè el Ter adquireixi el dret de tornar a ser riu: paradoxalment és una llei qui l'en priva.
Més enllà de les necessitats més peremptòries i immediates del moment concret actual i de l'electoralisme permanent del nostre sistema polític, l'Ebre hauria de ser "l'eximpli de la mata del jonc" de la manifestació que la Plataforma del Ter ha convocat per al 14 de juny des de la Regió de Girona. Ara, amb l'antitransvasisme a favor, o mai!
Alcalde de Colomers

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

cal una redistribució dels serveis, de les infraestructures, de tot, No es pot concentrar tota la població a l'àrea de Barcelona, no és de sentit comú.

Mallerenga ha dit...

Amb un transvassament legalitzat des del 1959 fins al 2008 em sembla que ja s'ha estat prou solidari; ni es respecta el riu ni es respecta el cabal mínim ni res de res. No sé com s'hauria de fer (redistribució, nova cultura), però el Ter ha de tornar a ser un riu.
Una cosa és solidaritat, i una altra que ens prenguin pel "pito" del sereno.

zel ha dit...

Llegeixo i escolto Pink Floid, els records se m'acumulen i em perdo en el temps, deixo l'aigua per mñes endavant...romancejo per no tancar la finestra a casa teva...m'he transportat en el temps, què tenen que fa que amb la música et portin el passat de manera tan clara?