divendres, 13 de juny de 2008

Ab ovo, “Des de l’ou”: L’ou del cap de setmana


L’ou del cap de setmana:
"Bistritz, 3 de maig. Havent sortit de Munic a les 8 h. 35 del vespre del primer de maig, vaig arribar a Viena la matinada de l’endemà. Hauria d’haver arribat a les 6 h. 46, però el tren portava un retard d’una hora. Budapest sembla un lloc fascinant, per la impressió treta de les llambregades fetes del tren estant i per la mica que vaig poder caminar pels carrers. Temia allunyar-me massa de l’estació perquè, com que havíem arribat tard, sortiríem tan puntualment com fos possible. La sensació que vaig tenir fou que anàvem deixant l’Oest i ens endinsàvem a l’Est. Pel més occidental dels esplèndids ponts del Danubi, que aquí pren la seva noble amplada i profunditat, arribàrem als indrets que antany foren sotmesos al domini turc. Partírem amb força bon temps i arribàrem a Klausenburg ja fosc. Aquí vaig parar per fer-hi nit a l’hotel Royale. Per dinar, millor dit per sopar, vaig menjar pollastre amb pebre vermell, que era molt bo però feia set. (M’he de recordar d’aconseguir la recepta per a Mina.) Ho vaig demanar al cambrer i em respongué que en deien «paprika hendl» i, com que era un plat típic del país, en podria aconseguir a qualsevol lloc dels Carpats. Em vaig adonar que les meves nocions d’alemany eren molt útils allà; de fet, no sé pas com me n’hauria sortit sense."

Solució de l'ou passat:
Felicitats, Zel. El segon paràgraf no hagués ofert dubtes: “Aquesta era, més o menys, la posició de Constance Chatterley. La guerra havia fet que li caigués el món a sobre. I ella comprengué que calia viure i aprendre.”, perquè, efectivament, es tracta de L’amant de Lady Chatterley (1928, però que no es pogué publicar a la Gran Bretanya fins l’any 1960), de D.H. Lawrence (1885-1930), escriptor anglès, maleït per la seva recerca, ideal i factual, de civilitzacions “no contaminades pel divorci farisaic entre la carn i l’esperit” perquè "Algun dia, en algun lloc, l'home es despertarà i s'adonarà que la propietat només és per a ser usada, no pas per a ser posseïda. S'adonarà que la possessió és una mena de malaltia de l'esperit, i una càrrega desesperançada que pesa damunt l'ésser espontani. Els insignificants pronoms 'meu' i 'nostre' perdran tot llur místic encís.", i conegut pel vitalisme, cru i concret, que traspua la seva obra.
En resum, en Lady Chatterley, Lawrence aprofita el triangle Clifford Chatterley, aristòcrata que sublima la seva incapacitat sexual a conseqüència de ferides de guerra participant en un cercle intel·lectualista, Connie, la seva muller, d’educació refinada i burgesa però insatisfeta moralment i física, i Oliver Mellors, el treballador guardabosc, per justificar, amb una passió que supera qualsevol dificultat i que clou amb l’engendrament d’un fill, la necessitat de l’acompliment natural dels sentits per damunt de convencions, moralismes o classismes.

2 comentaris:

Mallerenga ha dit...

Hummmmmm, Cuàcula? Cuàcula... Dràcula! Del Bram Stoker

zel ha dit...

Parlenat de possessions i d'espèciments estranys que se'ns mengen, el Lawrence era un visionari...
Si hi afegeixes la foto és l'Empalador per força, aquests ulls... la mallerenga l'ha clavat!