Ab ovo, “Des de l’ou”: l'ou del cap de setmana

David Lodge, a L’art de la ficció, ens mostra com el començament d’una novel·la no acostuma a ser fruit d’una elecció banal o improvisada per part del seu autor, sinó que les primeres ratlles són tant o més importants que la resta per tal d’aconseguir l’atenció dels lectors des de bon principi: “El definim com el definim, el començament d’una novel·la és un llindar, que separa el món real que habitem del món imaginat pel novel·lista. Per tant ens hauria de fer “entrar”.”
Qui no recorda alguna novel·la pel seu començament?

“En un llogarret de la Manxa, del nom del qual no em vull recordar, no fa molt de temps vivia un cavaller dels de llança a la perxa, darga antiga, rossí escardalenc i gànguil corredor. Una olla amb més vaca que moltó, carn capolada gairebé totes les nits, ous i rostes els dissabtes, llentilles els divendres, algun colomí de més a més els diumenges, consumien les tres parts de la seva hisenda.”

No penso que m’equivoqui si afirmo que tots els xiuxiuejadors d’aquest blog hauran endevinat l’obra que té el començament anterior i el seu autor.

Com un joc, a partir d’avui enceto Ab ovo, “Des de l'ou”, una secció setmanal que pretén recordar obres, de qualsevol gènere, a partir dels seus començaments, i amb la pista d'una imatge.

L’ou d’avui:

"Quan l’abril, amb els seus fragants ruixats, ha travessat d’arrel la secada de març, i ha banyat cada vena amb el líquid la virtut del qual engendra la flor; quan Zèfir també, amb dolç alè, ha inspirat tendres brots en boscos i garrigues; quan el jove sol ja ha fet en Àries la segona meitat del seu curs i els ocellets _que dormen amb ulls oberts_ fan melodia, car la natura els esperona en ses coratges; aleshores la gent desitja pelegrinar, i alguns amb palmes cerquen platges foranes i llunyans santuaris famosos."

De quina obra forma part?

Divendres que ve la sol·lució i un nou ou.