divendres, 23 de maig de 2008

Ab ovo, "Des de l'ou": l'ou del cap de setmana


L’ou del cap de setmana:
"Quan, un matí, Gregor Samsa es despertà d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l’esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, veia la seva panxa bruna, segmentada per estreps arquejats, com un voltam, tan prominent, que el cobrellit a punt de relliscar del tot a penes s’aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes amb comparació amb el gruix que tenien abans, s’agitaven indefenses davant els seus ulls."

Solució de l’ou passat:
Per no fer-ho fàcil ho vaig fer difícil suprimint l’últim punt i seguit del paràgraf.
“Quan l’abril, amb els seus fragants ruixats, ha travessat d’arrel la secada de març, i ha banyat cada vena amb el líquid la virtut del qual engendra la flor; quan Zèfir també, amb dolç alè, ha inspirat tendres brots en boscos i garrigues; quan el jove sol ja ha fet en Àries la segona meitat del seu curs i els ocellets _que dormen amb ulls oberts_ fan melodia, car la natura els esperona en ses coratges; aleshores la gent desitja pelegrinar, i alguns amb palmes cerquen platges foranes i llunyans santuaris famosos. Molt especialment, des de tots els comtats d’Anglaterra n’hi ha que van a Canterbury, a visitar el sant màrtir benaventurat que els ha ajudat quan estaven malalts.

Efectivament, es tractava dels Contes de Canterbury (la foto era de la Catedral de Canterbury), de Geoffrey Chaucer (1343-1400), escrits entre 1386-1400. Una obra antiga, però fresquíssima, que l’editorial catalana presenta així: "A l’hostal del Tabard s’hi reuneixen vint-i-nou persones, decidides a anar de romiatge a Canterbury. L’hostaler, entusiasmat amb el projecte, es posa al capdavant de l’expedició i proposa que cada pelegrí expliqui quatre contes (dos a l’anada i dos a la tornada), i que es premiï aquell qui expliqui el més divertit amb un banquet que hauran de pagar entre tots. Si bé Chaucer va arribar a escriure’n tan sols vint-i-dos de complets i un parell de fragmentaris, la fama de l’obra ha arribat intacta fins als nostres dies, com un monument de la literatura occidental."

3 comentaris:

Mallerenga ha dit...

I a fe que te'n vas sortir, amb això de fer-ho difícil.
L'ou d'aquesta setmana esta "xupat", gairebé tant com el que posaves d'exemple la setmana passada...
Si ningú (cosa que dubto) no hi posa la solució, ja la posaré dijous, que no és qüestió d'aixafar la guitarra.

zel ha dit...

Jo, no estic pas avesada a això dels ous, ja veus que segueixo igual de burrassa...en segons què, home, però no enganxo bola amb aquestes endevinalles...Petons!

zel ha dit...

Home, ara penso, pot ser tan evident com la Metamorfosi de Kafka? ës que estic rovellada...