divendres, 30 de maig de 2008

Ab ovo, “Des de l’ou”: L’ou del cap de setmana


“El meu nom veritable és tan conegut als arxius o registres de la presó de Newgate i dels tribunals de l’Old Bailey, i hi tinc pendents encara qüestions de tanta conseqüència, relatives a la meva conducta particular, que no cal pas esperar que estampi el meu nom en aquesta obra, o hi doni clarícies de la meva família. Potser després de la meva mort se’n podrà saber alguna cosa; ara com ara, però, no fóra gens escaient; no, ni tan sols en el cas que es publiqués un indult general, mal que fos sense excepcions ni reserves de persones o delictes.”

Solució de l’ou passat:
Felicitats Zel, encara que hagis triat el nom més comercial, perquè de veritat, d’acord amb Jordi Llovet, traductor d’aquesta obra de Franz Kafka (1883-1924) del 1912, el títol hauria de ser tot un altre: "Heus ací una obra que en cap llenguatge de traducció no s’anomena com en l’original: Die Verwandlung, la transformació. I no pas la metamorfosi, que va ser un invent, més o menys afortunat, sens dubte espectacular, dels primers traductors del relat –els nord-americans. Si Kafka hagués volgut intitular aquest text amb el terme de procedència grega (meta-morfosis), ho hauria pogut fer molt fàcilment: tot alemany, i tot txec que parlés alemany l’any 1912, coneixia el mot Metamorphose. Però el reservava per parlar de les grans transformacions, de les transformacions fabuloses, mítiques, talment les d’Ovidi. Per parlar de les transformacions d’estar per casa, cap alemany no hauria parlat d’una Metamorphose, sinó, senzillament, d’una Verwandlung: una transformació, una transmutació, un canvi d’aspecte. I aquest és precisament el cas del relat de Kafka: és un relat d’estar per casa, un episodi familiar, fins i tot diré que és el relat d’algú que ha estat massa per casa." Per aquest motiu, la traducció (1978) de Jordi Llovet es titula La transformació, amb el subtítol entre parèntesi (qui paga mana) de La metamorfosi.

3 comentaris:

Quelet ha dit...

Bufa! Aquest joc és complicat, no me sona de re!

Mallerenga ha dit...

Em sembla que ja el tinc, però ja ho confirmaré demà, que no m'agrada relliscar... enlloc.

Mallerenga ha dit...

I tant que sí, ja el tinc! És el començament de Moll Flanders, de Daniel Defoe.
Fa mil anys que el vaig llegir i, mira, aprofitaré per rellegir-lo.