dimarts, 27 de maig de 2008

"Cada matí l’amistat recorre la terra per despertar els homes, de manera que puguin fer-se feliços recíprocament" (Epicur)


Artista: Celtas Cortos
Album:
Tienes la puerta abierta
Canción: Pajarico


Hoy me cambio de vida
como lo hice ayer mismo y anteayer
Voy a empezar de cero
y en La Habana te espero tomando ron.
Siempre esta la esperanza, amor,
acechando en la esquina del corazón
de una vida en la playa
baile, hierba y ron.
Y la luna,
que esta noche nos fía otra vez mas,
nos invita a otro trago de libertad,
la esencia de la risa.
Y la luna,
que esta noche nos fía otra vez mas,
nos ofrece la mano para escapar
y a gozar de la vida.
Vida para beber
Vida para jugarla y apostar
Vida para gastar
sin contraindicaciones para gozar.
Otro río que se ríe del frío en el corazón.
!Que subidón de Son!
Que ataque de anarquía en el corazón.
Que si sale la luna
me dirá que te robe el corazón
no lo tomo prestado
o tú me lo regalas sin condición.
O me quedo en tu puerta
o te invito a mi cama y a una canción
colorín, colorado,
y el cuento se ha acabado
y ya me voy.
Me voy...

Efectivament, la setmana que ve deixo una provisionalitat per passar a una altra. I què és la vida si no un salt d'una provisionalitat a una altra? I allò que resta, allò que no sucumbeix, és el record que deixes i els records que t'emportes, perquè "De totes les coses que la saviesa se’n procura per tal que la vida en la seva integritat sigui feliç, la més important, de molt, és el benefici de l’amistat" (Epicur), siguis epicuri o no. I si has aconseguit sorprendre amb aquests principis a gent orba per a la qual l'amistat no és altra cosa que un instrument o un recurs per a benefici propi, te'n pots anar sense tentinejar i deixar anar un comiat com aquest: "No m'has de representar cap paper, Steve. No has de dir res ni fer res. Només xiula, Saps xiular, no? Ajuntes els llavis i bufes" (Tenir i no tenir). I els voltors, i les "amistades peligrosas", emmudiran!

2 comentaris:

Mallerenga ha dit...

Amistat no lliga amb instrument, recurs i benefici propi, és com l'aigua i l'oli.
I si hi ha gent que ho ajunta no sé què són, potser seran coneguts, o saludats, però amics no, està clar.

Eli ha dit...

Aixxx....
Jo vull deixar una provisionalitat circumstancial... que ja dura massa...
Res, canvis, els meus, no d'amistats... aquests estan inclosos en el dia a dia....
Però a vegades, ja va be canviar...
Petons
;-)