dimecres, 14 de maig de 2008

"Sapere aude" (Horaci i Kant)

"La Il·lustració és la sortida de l'ésser humà de la seva minoria d'edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d'edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d'un altre..." (Kant: Què és la Il·lustració?)

“Però la "cosa mateixa" no es manifesta immediatament a l'home. Per arribar a comprendre-la, no solament cal fer un cert esforç sinó també un détour, una marrada. (...)
Però "l’existència real" i les formes fenomèniques de la realitat —que es reprodueixen immediatament a la ment dels qui realitzen una pràctica històrica determinada, com un complex de representacions o categories del "pensament comú" (que només per una "habitud bàrbara" són considerades conceptes)— són diferents i sovint absolutament contradictòries amb la “llei” del fenomen, amb l'”estructura” de la cosa, o amb el seu nucli intern “essencial” i amb el concepte corresponent. Els homes utilitzen el diner i amb ell executen les transaccions més complicades sense ni tan solament saber, ni estar obligats a saber, què és el diner. Heus ací que la pràctica utilitària immediata i el sentit comú que li correspon posen els homes en condicions d'orientar-se en el món, de familiaritzar-se amb les coses i de manejar-les, però no els forneixen la comprensió de les coses i de la realitat.” (Karel Kosík: Dialèctica del concret)