diumenge, 11 de maig de 2008

Provisionalitat


Com tota flor es marceix i tota joventut
abaixa el cap davant els anys, cada etapa
de la vida floreix, floreixen també saviesa
i virtut al moment just, i eternament no duren.
Cal que estigui prompte a acomiadar-se el cor
i a començar de nou a cada nova crida,
per poder lliurar-se a lligams nous,
valent i sense pena.
I en tot inici hi ha sempre un encís
que ens empara i ens ajuda a viure.

Hem d’avançar alegres de regió en regió,
no aferrar-nos a cap com si fos la nadiua,
l’esperit del món no ens vol grillons ni setges,
vol engrandir-nos, impulsar-nos d’edat en edat.
A penes avesats a un àmbit de la vida
com si fos la nostra llar, la flaquesa amenaça;
només aquell que és prompte a partir, a viatjar,
pot escapar de l’habitud anquilosant.

Potser a l’hora de la mort també
ens enviarà a noves regions,
mai finirà el crit que ens fa la vida...
Au, doncs, cor, pren comiat i guareix-te.

(Hermann Hesse, 1877-1962: Etapes)

1 comentari:

Mallerenga ha dit...

Quan em trobo davant de paraules com ara "etapes", "eternament", "acomiadar-se", "lligams", "escapar"... em ve al cap en Palau i Fabre, quan diu "Et deixo, cor meu, cremar tots els papers" o, segons el dia, l'Estellés amb el seu "Cada matí li canvie l'aigua a la pena".