He picat: més ximple que un peix ximple que pica sense esquer, i mira que arriben a ser ximples per natura els peixos!

D _ _ O
Completa palabra
Premi de 500 € i pot de 10.000 €

Efectivament, al cap de vint minuts, davant la manca, ben visible i audible, de trucades i la insistència d’una al·lota tendra i maca, ara tres passes endavant i un somriure, ara tres passes enrere i una picada d’ullet, i llombrígol a l'aire _com m'atreuen els melics, femenins, al vent!_, he caigut en el parany. He agafat el telèfon i he trucat a un número que començava per 905, amb la intenció de dir-los que jo ho sabia i guanyar, sense fer ni brot, aquests cinc-cents euros. El contestador que m’he trobat no m’ha deixat opció: “Gracias, pero su llamada no ha entrado. Siga insistiendo”, m’ha dit, pam més, pam menys. Ai coi, jo, tossut, que hi torno. I el contestador la mateixa cantarella.

Cap cot, burlat, vaig continuar seguint el programa _era el divendres passat_ i, certament, al cap de vint minuts més _quantes trucades devien haver rebut, sense entrar, com les dues meves durant trenta minuts?_ entra l’única/última trucada del programa i una veu, estrafeta i sobreactuant com en Joel Joan, em confirma la sospita: es tracta d’una estafa.
El programa, Juega en casa, la cadena, Tienda en Veo, però tant se val, i ja m’ho heu llegit algun altre cop: mai havíem estat tan bé com quan hi havia la primera cadena de TVE i, a partir de mitja tarda, unes hores de segona cadena de TVE amb la seva carta d’ajustament i els seus Momentos musicales.
Mai m’hagués pensat que les TV’s _catalunyeses incloses_ es poguessin allunyar tant dels paradigmes informatiu, formatiu i educatiu, mai m’hagués pensat que la liberalització del sector hagués de comportar la competència pels continguts més barroers i més baixos, mai m’hagués pensat que europeïtzació pogués significar llibertat d’estafa a través de jocs d’atzar que entren a totes les cases a partir de les set de la tarda.

I ull viu! Els entesos m’han dit i assegurat que Catalunya encara incompleix, per restrictiva, la normativa europea sobre el joc, presencial i no presencial. Ja ens podem preparar, però malviatge pels fills de puta _de la dreta i de l'esquerra_ que d’això en diuen progrés!