dijous, 14 de gener de 2010

La fanfarroneria o l'astúcia? L'Aquil·les de la Ilíada i l'Ulisses de l'Odissea


Ulisses estacat per escoltar el cant de les sirenes, en una ceràmica àtica



Tot i que la Ilíada i l’Odissea són poemes homèrics mitogràfics, amb herois com a protagonistes, hi ha força diferències entre la concepció dels herois en un cas i en l’altre.
Així, en la Ilíada, els herois, que són múltiples, lluiten per l’honor, el qual s’expressa amb la riquesa o la glòria que aconsegueixen en el camp de batalla, com és el cas d’Aquil·les, o amb el compromís i la solidaritat amb els altres durant el combat, com és el cas d’Hèctor. I aquesta lluita els emmena a una fidelitat vers ells mateixos que els fa monolítics i immutables al llarg de tot el poema, on sobresurt la seva força i la seva valentia com les grans i les úniques companyes dels seu destí tràgic. Aquil·les, per exemple, apareix com l’aqueu més valent, més ràpid i millor guerrer, gràcies al qual canvia significativament el curs de la batalla contra els troians.
A l’Odissea, en canvi, trobem un sol heroi, Ulisses, l’únic objectiu del qual és la supervivència i el retorn a la seva llar, per la qual cosa ens trobem davant d’un heroi polifacètic, de mil i una cares o veritats, sempre dependent de l’escena o de la interlocució del moment per tal de teixir ardits o mentides o enganys a través de la intel·ligència, l’enginy o l’astúcia, que l’han de rescatar dels entrebancs que el frenen durant el seu camí cap a Ítaca.

Així, el personatge que en la Ilíada va ser l’artífex de la victòria aquea amb la genialitat i l’astúcia del cavall de Troia, en l’Odissea sobresurt sortejant viatges i perills i aventures amb múltiples personalitats o màscares: els plors davant d’Alcínou (cant VIII), l’emborratxament de Polifem amb vi i la sortida de la cova del ciclop embolicats amb pell d’ovella (cant IX), entre molts d’altres exemples guiats més per la destresa que no pas per la força!

2 comentaris:

zel ha dit...

Mai l'he llegit de veritat, vull dir en versió de la bona...ara els resums i adaptacions sí. I reconec que m'enganxa la fragilitat i la fortalesa de la història.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo sí l'he llegida. M'entusiasma la rosada aurora, els dits rosats de l'aurora que neix. I Pal·las Atenea, l'òliba.
Val a recordar també que Ulisses no té pressa per tornar a Ítaca, de manera que el seu recorregut no deixa de ser un llarg camí iniciàtic fins a retornar a la llar, on la fidel Penèlope l'espera incombustible malgrat l'estol de pretendents que s'estan insistentment rondant-la sense defallir. Mentrestant ell: que si Calipso, que si Circe, que si Nausica (val, aquesta de manera diferent).
Mirat des del cantó de la literatura misògina, l'Odissea Déu n'hi do.
Josep, t'adjunto l'enllaç d'un article que vaig escriure sobre la misogínia al Cançoner popular i on parlo d'això. Potser et farà gràcia.
I gràcies a tu per recordar-nos els clàssics, que per això estan.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000039/00000090.pdf