dimarts, 30 de març del 2010

Contra l'spam!

Quan el sistema expressa tanta fatalitat i tanta desesperança per totes les seves escletxes, no ha arribat el moment que ens congriem de manera espontània i anònima en totes les ocasions que calgui per expressar ben alt que sí, que és cert, que l’esperança som nosaltres rebel·lats contra tanta claudicació i tanta desil·lusió programada, planificada i dissenyada?

1 comentari:

zel ha dit...

Doncs sí, hauríem de ser nosaltres, però...som prou valents?