La lluna, princesa de la nit, també hi és de dia

Ahir vaig fer el camí de Colomers (Baix Empordà) a Centelles (Osona), i vaig tornar. Qui no em coneix té força difícil escometre l’aventura d’imaginar o pensar la ruta que vaig seguir. Però els que em coneixen tampoc es pensaven que per on els vaig portar poguéssim arribar al lloc precís i, a més, a l’hora justa. “Potser fins avui ningú ha passat per aquests llocs per arribar fins a Vic”.

Despertar amb un gall gens natural-Bon dia-La vida és somni i Meditacions metafísiques tot d’un plegat-Colomers-Sarrià de Ter-Sant Gregori-la magnífica Vall del Llémena en direcció cap a les Planes d’Hostoles (deixant la ruta de Sant Aniol de Finestres a la dreta, doncs)-Garrotxa amunt fins a la Vall d’en Bas-Bracons i desvirgament d’uns túnels contra els quals m’havia anat a manifestar en més d’una ocasió-Vic-direcció Granollers fins a Centelles-primera parada i descàrrega a Centelles-carretera cap a Castellterçol (deixant la ruta de Sant Miquel del Fai a la dreta)-dinar al Restaurant La Teula de Castellterçol.

I la tornada: Castellterçol amunt-travessa de la comarca frustrada del Moianès i la seva magnífica capital, Moià-enfilall tranquil de pobles i poblets fins a arribar a l’eix.

A partir d’aquí ja ho sabeu: els cursos monòtons de l’eix fins a l’aeroport de Girona i de la variant de Girona fins a arribar a Colomers.

Llarg, sí, però sempre és millor percaçar la bellesa pels camins, perquè ningú et podrà assegurar mai que n’hi hagi cap al final del camí! I si és, benvinguda sigui, sempre hi serà de més a més!