dimarts, 6 d’abril de 2010

Un llibre amb taronges


No era Sant Jordi, però en dec percebre les primícies ara que aviat farà un any d’haver començat a viure sense fum.
Perquè en deu dies, després de regalar un parell de testos d’alfàbrega i de menta, he regalat dos llibres; el darrer, un llibre amb taronges, avui.
Aquest cop, però, no escriuré el títol, que ja ha estat, d'altra banda, esmentat en més d'una ocasió en aquest blog.
Si haguéssim de buscar un paral·lelisme entre aquesta novel·la i alguna obra de la literatura catalana, l'obra més semblant, salvant èpoques i per tant intencionalitats, seria potser el Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill, de Ramon Llull.
Es tracta, doncs, d’allò que se’n diu una “novel·la d’aprenentatge o de formació”, com El lazarillo de Tormes, d’autor anònim; Moll Flanders (de la qual us convido a assaborir el títol real i complet ací), de Daniel Defoe (l’autor també de Robinsoe Crusoe), o La muntanya màgica, de Thomas Mann (l’autor també de Mort a Venècia), entre moltes d’altres novel·les de tots els temps.
La particularitat d’aquesta, com la del Blanquerna, és que es tracta tant d’un itinerari de creixement personal i individual, com una proposta de sortida col·lectiva en una època de frontera. Per això hi ha de tot, personatges que hom perd durant molts capítols i que retornen sobtadament i t’obliguen a fer grans exercicis de memòria, o llargues digressions sobre temàtiques sempre candents i universals en el gran teatre de la humanitat.
I els tarongers! Mediterraneïtat, lluminositat, claredat, obertura i, a casa nostra, valencianitat: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa, Ausiàs March, Roís de Corella o Andrés Estallés, amb totes les seves significacions.
Per tot plegat, abans de lliurar el llibre alegrement, n’he reblert unes pàgines amb un grapadet de fulles de taronger, com un amulet que ha de facilitar, al lector, el camí cap al mític allí de Goethe, el seu autor.

2 comentaris:

Eli ha dit...

Ja sento la dolça flaire que desprenen aquestes fulles de taronger!
;-D

Anna Maria Villalonga ha dit...

També Curial & Güelfa es pot considerar una novel·la iniciàtica en relació amb el personatge de Curial, com tu ja apuntes. Vaig fer un treball sobre això, ara remembro.
I en altres indrets, L'alquimista, de Coelho.
En fi, tantes i tantes obres.
Gràcies, Jo.