dimecres, 26 de setembre de 2007

"Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor! Vola enllà! Vola enllà!" (Friedrich Nietzsche)


Com una fulla inquieta de tardor, sovint ens deixem arrossegar pel corrent o pel vent, i recorrem a les palpentes i a les fosques les rutes que no ens convé de veure. I, agosarats com som, encara ens fem la falsa il·lusió que les veiem, les palpem, les decidim i que, fins i tot, les vivim. Subjectes creadors sota el domini dels objectes que hem creat, ens hem representat uns camins que ben poc serveixen per prendre consciència de les condicions de la nostra subjectivitat creadora. Perquè de la mateixa manera que les circumstàncies ens fan, nosaltres fem les circumstàncies: les persones fem la història que fa les persones mateixes!
En paraules d'Orson Welles a Ciutadà Kane: "Només hi ha una persona que pot decidir el que faré, i sóc jo mateix". I encara que, en moltes ocasions, no sigui ben bé així, o no pugui ser així, sempre és millor de pensar que és, o ha de ser o hauria de ser, així.
És un bon punt de partida per fer-ho possible.

1 comentari:

elur ha dit...

Avui t'he descobert, tot passant per casa de la Zel...

Dono tota la raó a Orson Welles, i és que és així, fins i tot quan els altre decideixen per nosaltres, és perquè nosaltres decidim que sigui així...

Salut!