Som al temps de llargària curta i sense noses

Els camagrocs o rossinyolics són bolets més aviat petits. La seva mida esquifida no els priva, però, de ser comestibles i molt estimats. Potser per allò d'al pot petit hi ha la bona confitura?
Tanmateix, estan de moda les mides més aviat sublims i que denoten opulència: cotxes, pantalons, tevés, motos, etc, tot artifici ha d’anar balder, si es volen seguir els cànons actuals de la publicitat i el disseny. Fins i tot patim, els homes almenys, un assetjament constant als nostres correus electrònics amb propostes reiterades i reiteratives d’allargament del rossinyolic. I entenc que a alguns els pot semblar una proposta interessant i gens sobrera. Tothom ha provat d’acordar mides a necessitats o mancances del cerebel.
Però, i les dones? Reben la mateixa proposta? I si no, com s’ho fan els allargadors de rossinyolics per a homes i els... ...per a dones per discriminar entre correus d'home i de dona?