divendres, 14 de setembre del 2007

Confusió de pomes


L'escassa pecaminositat i l'escassa originalitat del pecat original: on estava escrit que pecar era pecat?
"La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de mirar-se’l i era temptador per a adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar. En donà també al seu home, i en van menjar tots dos; i a tots dos se’ls obriren els ulls (Bíblia, Gn 3: 6-8).
I l’autor, al servei de la nova cultura, en lloc d’acabar com la tradició: “i foren feliços i menjaren anissos”, ja sabeu per quins camins més envitricollats s'enfilà, i per salvar la humanitat, va reblar encara amb un atreviment gens vergonyant.

2 comentaris:

zel ha dit...

Gust de llegir-te, hi he arribat pel teu comentari, gràcies! Aques món virtual té moltes més sorpreses lluminoses i joioses que el món real. El pecat, ai el pecat. Penso ara mateix que és tan senzill com el mateix que ens neguen ara, el saber net i l'atreviment d'enfrontar-se a una prohibició que no té cap sentit. Fins ara.

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

"Aques món virtual té moltes més sorpreses lluminoses i joioses que el món real"

Potser no deixa de ser un símptoma que el món real és massa real per al món. I que el món es refugia a internet.

Seguiré llegint el teu blog.