"Escolteu aquest silenci" (Joan Brossa)
Hi ha ocasions en què el silenci és fruit d'una estranya combinació més o menys eròtica: el gest de posar el dit índex damunt dels llavis entreoberts i pseudoarrodonits i un soroll fregadís i xiuxiuejant més o menys prolongat que representem amb la mateixa onomatopeia amb què escrivim un dels crits de la xibeca: xut. L'origen del silenci de la cançó d'avui, en canvi, sembla més prosaic. Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxut!
(Bebe: Tu silencio, de l'àlbum Pa Fuera Telarañas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada