divendres, 7 de setembre de 2007

Catuña-Estats Muñits de Nord-amèrica. Amb Ñ tampoc?


Això dels dirigents españoles és per pixar-s'hi. Encara no fa quatre dies, un jutge desenfeinat, monàrquic ell, en censurar la portada d'una revista dedicada a l'humor, va aconseguir més adeptes a la República que els mateixos republicans. Ara, el president de la Real Federación Española de Fútbol s'ha convertit en el pregoner d'un partit de costellada que havien de jugar dues federacions nacionals de segon o tercer ordre pel sol fet de... [agafeu-vos fort, lectors del món mundial] ...prohibir-lo. És que no n'aprenen. Potser sí que al final Catalunya se separà, ras i curt, d'España, i podrà federar-se lliurement amb d'altres nacions lliures. Però més determinant que la genuïna voluntat de catalunyesos i catalunyeses, serà el ridícul excés de zel que mostren alguns españoles en les collonades pàtries.
En fi, ja tenim un altre motiu per afegir a les raons per a la independencia nacional de Catuña, al costat de l'ase, és clar: deixar de viure en un estat amb tants de rídículs per metre quadrat. Però, i de què riurem llavors?